Si tens el mapa de l’illa, traça una línia recta des del palau d’Aquilleion (costa est), cap a la costa oest. La part de l’illa que queda al nord és la que val la pena. Lloguem cotxe a Corfu explorer car hire (barat, bon cotxe, bona gent). Situades a Paleokastritsa, a 25 km de la capital, passem 7 nits a New Studios Mazis molt recomanables. A prop, un gran supermercat i el nucli de Liapades. La millor platja propera, Rovinia.

Platja de Rovínia. Corfú. Grècia. Foto: gloriacondal

El centre de Paleokastritsa té mar a dues bandes. A dalt, en una penya, el monestir de la Panagia que just aquell dia està de festa. La litúrgia ha acabat i agafem pans beneïts; pel terra hi ha fulles de llorer i cartells que anuncien la festa del vespre. Des d’allà, alguns miradors amb bones vistes. A la muntanya del davant hi ha Angelokastro. D’allà es va a Kriní i es puja a les restes del castell.

Restes del castell d’Angelokastro, a Corfú. Grècia. Foto: gloriacondal

Per conèixer el nord-oest sortim cap a Doukades (placeta maca, cafès…) enmig de boscos d’oliveres i xiprers. En 30′ arribem a Sidari on es poden agafar barques per conèixer les cales properes. Anem a veure el Canal d’Amor, una franja de mar entre les roques, maca. Tota la costa es veu igual. Continuem fins a Peroulades i caminem al cap Drastis (molts rètols), una imatge reproduïda molts vegades. Sabem que és propietat privada però es pot baixar cap a una platgeta de roques.

Cap Drastis, Corfú, Grècia. Foto: gloriacondal

Tornant a casa ens desviem cap a Afionas per anar a la peninsuleta de Porto Timoni. Deixem el cotxe en un pàrquing de pagament i pugem cap a l’esplanada.També imatge vista sovint. No hi arribem per una relliscada que podria haver acabat malament. Fem un cafè en el baret de dalt i tornem amb calma passant per Manotades, Arkades, Kastellani, Trompetas, Doukades… Sopem a la taverna Village Diner, al nostre barri, un lloc molt agradable.

Paleokastritsa, Corfú. Grècia. Foto: gloriacondal

En una incursió al nord-est arribem fins al llac Spiridon i continuem camí fins a la badia de Syki. D’allà veiem Kassiopi, on anem a recórrer la peninsuleta, preciosa: platgetes, bosquet, roques, restes castell. Una mica més endavant anem a la platja d’Avlaki, gran, d’aigües turqueses i senders per caminar. Baixem i parem per veure el cap d’Agios Stefanos i poc més endavant trobem la desviació al port de Kouloura, una de les imatges dels Durrell, un port circular, molt tancat, barques de pescadors… Faig etern l’instant. La mare Durrell, quan va quedar-se vídua, va anar amb els seus 4 fills a viure a Corfú. S’hi van estar de 1935 a 1939, quan van marxar als inicis de la Segona Guerra Mundial. Lawrence i Gerald van escriure sobre les seves experiències aquí. Vegeu una de les sèries.

Anem baixant per la costa est fins arribar a Nissaki, Pau, bellesa i oliveres arran de mar. Després la carretera baixa per Barbati, Ipsos i Dàssia i nosaltres trenquem per travessar l’illa cap a la banda oest.

Port Kouloura. Corfú. Grècia. Foto: gloriacondal

El palau d’Aquilleon a uns 10 km de la capital a la costa, està tancat per reformes des del 22-10-2022, però hi anem per veure l’entorn. Construït el 1890 hi venia la Sissí. Després de la seva mort, l’emperador Guillem II d’Alemanya el va comprar i va encarregar una estàtua més gran que la que hi havia d’Aquil·les, amb aquesta dedicatòria: “Al més gran dels grecs del més gran dels alemanys”. Olé! Més al sud hi ha el poblet de Xlomos, que no té res d’especial i el petit port de Lefkimmi, d’on surten les barques cap a Paxós (Kamelia Lines). Un riu on naveguen ànecs i peixos de riu creua el centre de la ciutat; dinem en un cafè a prop del pont, un raconet agradable.

Nissaki, Corfú, Grècia. Foto: gloriacondal

De la capital, amb uns 50.000 habitants (el 50% de l’illa), on passem una nit, recomanem visitar la fortalesa de Corfú imponent, davant de la gran plaça de l’Esplanada. S’ha de passejar pels carrers del nucli històric, comprar uns petits fruits anomenats cumquat, entrar a l’església de S. Spiridon, el patró, amb la mòmia del sant en un sepulcre i pujar als jardins del palau de Mon Repos, on va néixer i viure el rei George I d’Anglaterra, marit de la reina Isabel II i sortint, veiem l’antiga basílica cristiana de Paleopolis. Al Museu d’Arqueologia hi ha la famosa Medusa.

Dibuix del monestir de Vlaxerna, a Corfú, de l’artista Spiros Meletzis, reproduït al llibre “Les illes gregues” de Lawrence Durrell

Al peu del turó, tocant a la pista de l’aeroport, hi ha el petit monestir de Vlaxerna, blanc, entre les aigües. Un grup d’estudiants de secundària de Salònica compren ciris i escriuen peticions a la Verge. Nosaltres també n’escrivim una: “que tinguem salut”.

Ciutat de Corfú des de la fortalesa. Foto: gloriacondal

Les oliveres i els xiprers ens han omplert la mirada de verd. Els colors de la mar ens han tacat de blau. De l’illa de Corfú anem a l’illa de Paxós.