Arribem a Marmari, al sud de l’illa, amb ferri des de Rafina, a Atenes. Quan dèiem als amics grecs que hi anàvem, preguntaven: nord o sud? Ho vam entendre després: per anar d’un punt a un altre, el GPS sovint dona l’opció de passar al continent i tornar a l’illa. Sinó, cal donar voltes i voltes.

És la 2a illa més gran de Grècia i està unida al continent per un pont a Calcis (Xalkida). Hi viuen 220.000 habitants i fa 180 km de llarg. El nord és molt muntanyós, amb boscos. El sud és més planer, però també té cims importants. Des de la costa oriental hi ha connexions amb les illes Esporades i des de l’occidental, nombrosos ports connecten al continent.

Lloguem cotxe i anem a Kymi (1h 30′). Allà embarquem cap a Skyros i tornem amb l’objectiu de passar 3 dies a la platja d‘Agia Anna. Ens va caldre travessar l’illa fins a la costa occidental, recórrer boscos frondosos i arribar de nou a la costa oriental, més al nord, en un trajecte pesat (3h 30′), amb revolts, tempestes de llamps i trons, i fent-se fosc. La recompensa és trobar la caseta que havíem reservat, de color verd, amb un pati i a dins, tot el que podíem necessitar. La platja, llarga i neta, ens va encantar.

D’allà anem cap a Edipsos (1h 15′), al nord-oest, fent parada a les cascades Drimona. Res espectacular. Edipsos és una ciutat amb termes des de temps grecs i romans. Van tenir el màxim esplendor el s. XIX i principis del XX, amb ressò internacional i la vinguda de personatges famosos. Ara alguns edificis emblemàtics estan abandonats -quin greu- i la majoria de turistes són de Rússia i països de l’Est. Preus barats en allotjaments i botigues. A les platges, lliure accés a l’aigua que cau per reguerons, amb un èxit popular espatarrant.

D’Edipsos baixem cap a Nea Artaki (1h 15´), ciutat nascuda dels refugiats de 1923. El que podria ser una ruta per la costa esdevé una volta per les esllavissades que tallen el camí natural. Ens agrada el tram de costa Rovies-Limni i ens aturem abans de Calcis o Xalkida. Al port de N.Artaki ens sorprenen els senyals de marea, i és que a l’estret d’Eurip l’aigua inverteix la direcció entre 4 i 7 vegades al dia per les diferències de nivell entre els golfs. No és l’Atlàntic però té gràcia.

El següent punt d’interès és Nea Styra (1h 40′). La ruta voreja la costa i fins Aliveri hi ha racons molt macos. Després la carretera s’endinsa i passem pel llac sec de Distos, on hi ha una torre i l’acròpolis. Pujant, anem a visitar les cases del dragó Drakospiti). S’hi arriba per un sender amunt fins trobar-les enmig del bosc. Fetes amb grans lloses de pedra calcària formen un sostre en forma de piràmide: les parets oposades convergeixen l’una cap a l’altra. Tenen llindes, i prestatgeries de pedra. Les cases fan 5×10 i les parets tenen 1,5 m de gruix. La llosa horitzontal de la porta té forma de Π, fa 4 m de llarg, 2 m d’ample i pesa 10 tones. La platja té dues badies, la del nord, més popular, amb habitacions i cafeteries, i la del sud, on arriben petits ferris amb hotels i botigues de luxe. Ens estem a la primera.

L’endemà arribem a Marmari, la destinació final (30′) on retrobem els nostres amics i els dies següents compartim platja, àpats i converses. Situats en uns a partaments que coneixen, davant del mar, descobrim la platja de Figia,a pocs km, un oasis de pau encara que bufi vent. A prop de casa, cap a l’altra banda, la platja de Megali Ammos, paradís de surfistes. Un dia anem a Káristos (Carist) ciutat famosa per un tipus de pedra que fan servir a bastament en murs, empedrats i construccions. A prop de les restes del burtsi, el monument als 24 morts del submarí Trito enfonsat per un caçamines alemany el 1942 al Cabo d’Oro o cap Kafireas.

A principis de juliol deixem Marmari amb enyor. Acabem aquí el periple iniciat el 27 d’abril a Xios i continuat a Skyros i Evia després. Dos mesos i escaig plens d’aventures, plens de coneixences, com deia Kavafis.