Alexandria

Alexandria no forma part dels circuits habituals turístics, per això hi vam anar pel nostre compte, amb tren des de  l’estació de Ramsés, del Caire, en un comboi que no s’atura enlloc fins arribar a Alexandria on fa una primera parada (però no baixem fins a la segona, al centre).

Casa de Kavafis

Alexandria ha estat de sempre una ciutat oberta i multicultural. Grecs, francesos, siris, armenis, italians, jueus, coptes… hi han viscut en perfecta harmonia. Des de l’any 1997 s’està renovant profundament, tot i se li nota vellesa i decrepitud portada amb dignitat. Alexandria és un referent literari: la biblioteca que hi havia arribà a tenir mig milió de llibres i manuscrits. Kavafis hi va viure i morir; visitem casa seva. Ell està enterrat en el cementiri grec d’Alexandria.

Bust Alexandre el Gran. Al fons,Biblioteca

L’antic far feia 141 metres, uns tres metres més que la piràmide de Keops. Ens l’imaginem. Passegem fins a la biblioteca nova, un perímetre cobert per 4.200 blocs de granit d’Assuan gravat amb alfabets de tot el món. Un gran cúpula. Set nivells de pisos diferents que poden guardar fins a cinc milions de llibres (ara n’hi ha uns 200.000). Entrem a la sala de lectura, on caben 2.000 usuaris alhora, pel nivell tres o quatre. Taules i cadires nobles. Hi ha estudiants treballant, inclosa una noia amb burka.

Biblioteca d’Alexandria

Alexandria fou també la pàtria Hypatia, filla de Teó, el responsable del Museion. Matemàtica, astrònoma i filòsofa. Guapa i llesta. L’acusaren d’heretge i bruixa. A la primavera del 415 una banda de monjos cristians la van segrestar, torturar i mutilar i van llençar els trossos del seu cos al foc.

Hotel Metropol. Alexandria

Dinem al restaurant la Baguette, del Centre cultural francès, al carrer Nabi Daniel, una magnífica troballa. Veiem les ruïnes romanes i passegem pels carrers; ens encanta el concepte de vida al carrer, de comprar i vendre, de badar… Parlem molta estona amb el propietari del cafè Saïd, al carrer Lasahafa, molt a prop de l’hotel Marhaba, un home encantador. Tornem per la cornisa i ja fosc, anem a l’estació a agafar el tren. Moment de tancar els ulls i de pensar en una altra dona lligada a Alexandria, Justine, de Lawrence Durrell del Quartet d’Alexandria. I en George Moustaki, un altre ciutadà alexandrí, lluitador de la llibertat. I ens ve al cap el llibre La vieja sirena, de José Luis Sampedro, a través del qual coneixem una època llunyana de la història de la ciutat.

Alexandria. Sopar de Ramadan

A la vora del Mediterrani, durfant anys gent molt diferent compartien els seus descobriments i déus, fins que arribà algú que els negà, dient, a més, que només n’hi havia un de bo, el seu.

Que continuï viu l’esperit obert d’Alexandria!

Advertisements

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges, Viatges per Àfrica i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Alexandria

  1. Retroenllaç: Kavafis | gloriacondal

  2. Retroenllaç: La vieja sirena | Gloria Condal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s