Quan la Glòria Arimon em va comunicar que havia conclòs una obra de contes i que tenien com a protagonistes a tres dels més coneguts personatges de Les mil i una nits, vaig pensar que la decisió era tot un risc. Els personatges portaven tot el llast del temps, se n ‘havien fet segones versions i, a més, els havia portat al cinema la mateixa factoria Disney, donant-los una imatge tòpica i esllanguida. ¿Per què, doncs, fer ressorgir el Simbad, l’Alí Baba o l’Aladí de nou davant les nostres mirades?

Tales from Baghdad

Llavors, vaig recordar que una vegada, M. Aurèlia Campmany va visitar l’escriptora Virginia Woolf a Londres i li va confessar que estava escrivint Quim-Quima que s’inspirava totalment en l’argument d’una de les novel·les emblemàtiques de Virgínia, Orlando. La Virgínia, en lloc d’ofendre’s, li va etzibar “Imita, imita sense escrúpols perquè no ho aconseguiràs mai. Com més fidel siguis al model que estimes, més seràs tu mateixa”. Sens dubte, aquell dia, la Virgínia li va capgirar la mirada. Així passa en el llibre de la Glòria, on també se’ns capgira la mirada.

Presentació Contes de Bagdad a Cardedeu

En la introducció del llibre, la Glòria ens explica que darrera les cares dels personatges hem de cercar-hi els trets dels nens que llustraven sabates, que jugaven al pati de les mesquites o jeien als llits dels hospitals, quan els va conèixer l’any 2002. Així, són els joves de Bagdad qui estimen, pateixen, lluiten i cerquen la felicitat en cada ratlla d’aquests contes.

Aladí a l’escola

I és l’Iraq, les mítiques terres entre el Tigris i l’Eufrates, l’escenari on Simbad es fa a la mar. Adelerat per gaudir de la vida, conèixer pobles i estimar i aprendre … fins que la guerra contra el país veí li canvia el rumb. El vaixell de l’Iraq salpa per la mar de la destrucció primer, per la mar de l’embargament després i, finalment, per la mar de la invasió i de la revolta.

Simbad

Si l’Iraq del Simbad és l’escenari de la vida, l’Iraq de l’Alí Baba i de la seva dona, la Morgana, és l’enginy per sobreviure dins la teranyina invasora, la recerca d’una sortida i l’abocament inevitable a l’exil·li.

Però hi ha un altre Iraq encara. El de les petites coses, el de la vida solidària. De la ma de l’Aladí, Iraq passeja de nou per la riba del Tigris, conrea l’amistat i s’enamora. És l’Iraq que estudia, que no vol perdre la memòria. L’Iraq del desig possible. Aquell que estén més allà la mirada: cap un futur incert, però segur, on l’amor com tantes vegades n’haurà de ser la salvaguarda.

I si al final arribem a port, ¿quin ha estat el motiu del viatge? Com la meravellosa Xahrazad de Les mil i una nits, la Glòria ha cabdellat els mots justos amb el desig roent de conjurar la destrucció i la barbàrie. Sempre a la recerca d’un món on la raó i la paraula siguin les úniques armes.

Tales from Baghdad

Extracte de la presentació feta pel professor Martí Fuentes a la llibreria El Pla de la Calma a Cardedeu, el 15 de desembre de 2007.