Paperes votacions setembre 2015. Grecia. Foto: AO

L’illa de Xios, el setembre de 2015, estava marcada per dos factors: l’arribada de refugiats i la convocatòria d’eleccions generals. L’impacte dels primers refugiats al port de Xios, de matinada, va ser trist. El més important va ser tornar a veure la família que vam conèixer fa 14 anys quan hi vam anar per primera vegada. Ells exemplifiquen com han canviat les coses: la filla gran, arquitecta, va intentar establir-se allà, però no se’n va sortir. Viu i treballa a Itàlia. La petita va estudiar Turisme, parla 5 llengües i està a recepció d’un gran hotel. Guanya 800 euros. Va haver de deixar el pis de lloguer on vivia i tornar a casa dels pares, però uns mesos després, la mestressa li va proposar tornar, rebaixant el lloguer, perquè no trobava llogater. L’IVA que paguen per tenir habitacions per llogar ha passat en pocs anys, del 4 i 5% al 23% que paguen a partir d’octubre. Al pare li han rebaixat la pensió. L’alimentació, la llum, la gasolina, els articles de primera necessitat valen igual o més que a Catalunya. En la mesura que poden, van ajudant els refugiats. I, tanmateix, intenten ser feliços, celebren festes, casaments, batejos… i treballen i lluiten per no perdre més drets.

Anávatos, el poble abandonat. Xios. Fotografia: gloriacondal

Vam recórrer indrets coneguts de l’illa i d’altres que no havíem vist l’altra vegada. Al muntanyós nord recomanem circumval·lar la muntanya Amani des de Volissós fins a Melaniós, amunt cap als banys d’Argamasa, a la costa i retornar per Potamia. Pobles i paisatge imponent. A Limniá vam embarcar per visitar l’illa de Psará. Al nord-est, amb el punt més alt, de 1.297 m, vam estar a Kardámila-Marmaro, on vam veure el Patriarca ecumènic, i vam pujar costa amunt. Allotjades a Lagkada, vam fer vida familiar i social i vam anar a l’altra banda de l’illa, als pobles medievals d’Anávatos i Avgónima.

Pirgí, Xios. Foto: gloriacondal

Per conèixer el sud vam allotjar-nos a Pirgí, des d’on vam visitar més pobles medievals: Mestá (el millor!), Béssa, Olimpi, Kalamoti… i platges com les de Makria Voliá (negra) o Agia Dinami (turquesa). El màstic és el producte més preuat de l’illa, amb múltiples aplicacions en el camp de la medicina, estètica, alimentació, etc. Vam retornar als monestirs d’Agios Minas (de nou una monja ens va mostrar els ossos dels pobres grecs assassinats pels turcs) i Nea Moní, amb mosaics excel·lents.

Resina del màstic, Xios. Foto. MB

Turquia, al davant, sempre ha estat l’enemic, però hem vist canvis significatius. Hi ha turisme turc, els bars i tavernes tenen els menús també en turc, s’han ampliant les embarcacions que van d’una costa a l’altra, els grecs hi van a comprar roba i productes que els surten més barats i alguns negocis de l’illa ara són propietat de turcs. Un punt a favor del canvi per la convivència, malgrat la monja del monestir.

L’últim dia, mentre passejàvem per la fortalesa de la capital, un grup de joves ens van preguntar on era la platja. “D’on sou?” van preguntar-nos. I després de respondre jo els vaig preguntar el mateix. “Som refugiats sirians”, ens van dir. I van continuar el seu camí, alegres, buscant la platja. Vam donar als nostres amics, que van als campaments de refugiats a ajudar, diners i un exemplar del llibre Contes de Bagdad en versió àrabo-anglesa. Ens explicaven que la quixalla, davant un full de paper i llapis de colors, només dibuixen en negre cases derruïdes i bombes que cauen del cel. A Xios, si més no, els refugiats han trobat un cel clar i amb poc esforç arribaran a una platja meravellosa. I si no la troben, els xiotes els ajudaran a arribar-hi.

Més informació: https://gloriacondal.com/2016/07/12/98-dies-a-xios-grecia/

Mavria Voliá. Xios. Foto: gloriacondal