Illa de muntanyes altes, verda i interessant, amb cases pintades de colors pàl·lids i voravius blancs. Famosa pels vins, té bon servei de busos i una xarxa de senders per caminar. Ens allotgem als afores de Pitagorion, a Potokaki (Estudis Silena), a prop de l’aeroport. La ciutat més interessant és Pitagorion: Túnel d’Efpalino Orygma, un aqüeducte de 1.040 m dels anys 529 i 425 aC; els càlculs eren tan precisos que els forats que van fer a banda i banda de la muntanya es van trobar perfectament. Els de l’AVE, que n’aprenguin! A prop, el monestir de Panagia Spiliani; tocant a la carretera, a baix els aiguamolls de Glyfada i els banys romans. Dins la ciutat, el castell de Lykurgos Logozetis i l’església de la Metamorfosis. La capital, Samos o Vazí té un museu que s’ha de veure. Karlovassi és una ciutat en decadència, important en el passat però no la recomanem per estar-s’hi. Gairebé no els queden platges i us pot agafar depre.
Illa gran, amb pobles de muntanyes, cales maques i monestirs. Vam caminar a Potami: gorja del riu voltada de pins, oliveres, xiprers, plataners; a prop, 2 platges amb colònies de foca monja. Una altra caminada ens du al monestir de l’Assumpció de la Verge (a partir d’aquí es pot anar a la gorja de Kakoperato). Des de Marazokampos (carrers amb túnels entre cases i catedral) vam anar a la cova de Pitágoras.
Les ruïnes més importants són a Herèon (temple d’Hera), però han patit moltes destruccions. A tocar, una platja bonica.
Kumaradei i Pirgos són famosos pel vi, pomes, mel, ceràmica i catifes. Drakí, penjat al cul del món, és un poble amb 3 tavernes que es disputen la clientela perquè hi prenguis alguna cosa; també hi lloguen habitacions. El monestir més bonic és el de Megali Panagia, pintat de blanc, rosa pàl·lid i granat, amb un gust exquisit i al de Pigí trobem monges que canten vespres, amb sons entre orient i occident. De les moltes platges, destaquem Tsópela, la badia d’Ormos Marazo-kampos, Mikali, amb tamarius i algunes tavernes, com la Mirto, portada per la Maria, que lloga habitacions, Murtià amb barquetes amarrades i arbres fins a la mateixa aigua i uns quants alocs (les costes de Turquia són a 1 Km) i Posidoni (record tangible d’orades, tsatziki i vi blanc).
A Mitiliní (plaça, plataner, cafès i església) descobrim el museu, amb una vitrina amb una pantera que va arribar nedant de les costes d’Àsia Menor. Aquest fet originà un conte, El tigre de la vitrina, un relat preciós situat a l’inici de la dictadura dels coronels i la guerra civil espanyola.
Retroenllaç: El tigre de la vitrina | Gloria Condal
Retroenllaç: La vieja sirena | Gloria Condal