Cartell de la pel·licula El raïm de la ira, de John Ford

Sèrie de reportatges que va escriure el periodista John Steinbeck l’any 1936 encarregats i publicats pel diari The San Francisco News sobre la immigració cap a Califòrnia de milers de persones dels estats centrals de l’oest americà. D’aquí en va sortir la novel·la Las uvas de la ira i posteriorment la pel·lícula.

Un any abans, el californià Steinbeck havia escrit un llibre d’èxit sobre els emigrants mexicans establerts a Monterey (Tortilla flat). L’any 1931 unes grans tempestes de pols (Dust Bowl) van assotar el mig oest dels Estats Units. El 1934 la tempesta durà dos dies i arribà a Chicago. Els dies següents, els estats de Texas, Oklahoma i Kansas van ser devastats. Els grangers, amb una economia migrada, es van quedar a la ruïna. I amb ells, els botiguers i els pobles on vivien. Entre 1935 i 1938 al voltant de 400.000 persones van emigrar a Califòrnia, la terra promesa. Els emigrants, a qui acompanyaven les famílies, buscaven feina, i això beneficià els grans propietaris, però hi va haver molts problemes, per les condicions que vivien.

Mare Immigrant. Viquipedia

En aquest llibre es reprodueixen els set reportatges (periodisme de primer nivell), que a més s’acompanyen de les fotografies de Dorothea Lange, una fotògrafa de gran sensibilitat contractada pel govern federal per documentar la situació dels immigrants. Aquest material va servir a Steinbeck per escriure la novel·la El raïm de la ira, que més endavant John Ford va dur a la pantalla, amb Henry Fonda com a protagonista.

Steinbeck explica de manera magistral i amb detall com viuen i com senten aquesta gent. Però a més, fa propostes i reivindica la seva dignitat. Com diu Eduard Jordà al pròleg, Steinbeck fa el millor relat quan explica la dèbil frontera que separa un home desesperat però encara disposat a lluitar, d’un home destrossat per l’adversitat que esdevé una desferra. Vegeu què diu:

“Als immigrants els necessitem i els odiem. Són bruts i ignorants, porten malalties, la seva presència obliga a un increment dels efectius policials i la despesa escolar, i si a sobre reivindiquen…” Llavors fa una reflexió sobre els diferents col·lectius que han treballat a Califòrnia, tots en condicions deplorables: primer els xinesos, després els filipins, després els japonesos i més endavant els mexicans. Eren estrangers, diu, i se’ls condemnà a l’ostracisme i la segregació, com si fossin bestiar. I llavors fa notar que els nous immigrants no són estrangers, sinó nord-americans que ho han perdut tot. I no viatgen sols, sinó amb tota la família. Eren gent que on vivien es guanyaven la vida, que tenien dignitat.

Dorothea Lange. Viquipedia

Apareixen les barraques, no tenen aigua ni llum, arriben malalties. La mainada no va a escola perquè els pares es mouen d’un lloc a un altre fent feina. No poden rentar, van bruts. Estan malalts i no poden pagar-se un metge. Quasi no tenen diners per menjar. “El pare és conscient que el fang de la vora del riu està infectat de larves. Sap que els seus fills van descalços, però no té forces ni ganes per evitar-ho. Li han passat massa coses”. Alhora, els patrons no se’n refien. Tom Collins aixecà el primer campament d’acollida. Tenen sostre, aigua i alguns medicaments.”Un dia seran ciutadans de Califòrnia. Han arribat per quedar-se. De com els tractem en el futur dependrà el rumb que es vegin obligats a prendre”, conclou al darrer reportatge. Tan antic, i tan actual.

Libros del Asteroide, 2007