Si féssiu un pou davant de casa vostra i anéssiu endins, rectes avall, arribaríeu al mar Pacífic, uns 500 km a l’est de l’illa nord de Nova Zelanda. Això serien les antípodes.

Si fóssiu del segle XIX, sortint d’Anglaterra o Irlanda, hi hauríeu arribat després de tres mesos dins d’un vapor, per mar, després de marejos, malalties i més desgràcies. Però com que som al s XXI hi arribem volant. El vol més econòmic i ràpid (2016) era amb Emirates. Així, vam fer BCN-Dubai, 5.180 km en 6 hores i Dubai-Auckland, 9.071 km en 15 h 20′. Tenint en compte la diferència horària (ens porten 11 h d’avantatge), vam sortir de BCN un dimecres al vespre i arribàvem a NZ divendres al migdia. La tornada la fem des de Christchurch, a l’illa sud, via Sidney-Dubai. Preu total: 1.400 €.

Hem planificat un viatge de dos mesos començant per fer l’illa nord seguint la costa de l’est fins al cap Reinga, el punt més septentrional, i baixant després per la costa oest anar a la península de Coromandel, fer al centre Rotorua, Waitomo, llac Taupo, el cim Taranaki i baixar per la costa cap al sud fins a la capital, Wellington. D’allà passem amb ferri a l’illa sud, dominada pels Alps, fem la costa oest, els glaciars i el fiords, arribem a l’extrem sud, Catlins i retornem amunt per la costa est, via Dunedin fins a Christchurch. El càlcul aproximat és que farem uns 7.000 km (conduint un Nissan Tiida, automàtic, i per l’esquerra), que ens costa 34 €/dia (Appex rent a car).

Les dues primeres persones que hem conegut són la Helen, a l’avió. Viu a Wellington, venia de passar un mes a Grècia i ens ha convidat a fer-li una visita quan hi anem. La segona és la mestressa que ens ha llogat l’apartament a Auckland, la Heather, de qui ja coneixem tota la família, per fotos i vídeos. Ambdós noms ens han portat a recordar protagonistes dels llibres de Sara Lark: Helen, la institutriu que anà a NZ a casar-se i tot li va sortir al revés, a El país del núvol blanc, i la Heather, filla de Kathleen, irlandesa, de Cap als mars de la llibertat (Trilogia del Kauri), una noia maca i avançada.

NZ va ser el primer país del món on la dona va poder votar. I el fet és present a cada moment, tam bé en els diners: el bitllet de 10 dòlars duu la imatge de Kate Sheppard i a la petita plaça de Jartum hi ha uns mosaics i una font al·lusius. També van despenalitzar la prostitució fa alguns anys.

Aquest any, excepcionalment, haurem viscut dues primaveres fora de casa: la primera a Grècia i la segona a Nova Zelanda, un luxe del qual som molt conscients.

Comença l’aventura!

Veure recorregut fet a: https://gloriacondal.com/2016/12/19/58-dies-a-nova-zelanda/