A la vall del riu Llobregós, a l’extrem de la comarca de la Segarra, hi ha el municipi de Sanaüja, d’uns 500 habitants, tot i que a l’estiu hi ha força estiuejants. Abans d’entrar, a 1 km al sud, hem fet una petita parada per veure el santuari de la Mare de Déu del Pla (on hi ha una imatge de Sta. Rita, molt estimada), a tocar de les restes de l’antic convent agustinià, que el 1735 hi van edificar un convent i el 1773 l’església.

Antic convent dels Agustins. Sanaüja. Foto: gloriacondal

Des de la carretera veiem, de lluny, el castell. El pont medieval (s.XIV-XV) era, antigament, el principal accés a la vila. Aparquem a prop, tocant a les piscines i anem cap al centre. Sanaüja té una estructura medieval, amb el centre a la plaça Major, amb diferents portals per accedir dins la muralla.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Hi entrem pel de S.Roc, i pel carrer Major arribem a la plaça, envoltada de grans portals adovellats i llindes esculturades, on destaca l’església gòtica de Sta. Maria.

Església Santa Maria. Sanaüja. Foto: gloriacondal

A pocs metres, en un extrem de la plaça, un campanar de l’any 1929. Algunes botigues, dos forns (on fan una coca famosa), una parada de fruites i verdures, un banc sota unes moreres i acàcies on els avis passen revista, i el bar, amb molt d’èxit amb una cambrera moreneta que duu una marxa increïble. Mirem amunt, i tenim el castell que sembla que ens cau al damunt.

Campanar plaça Major Sanaüja. Foto: gloriacondal

Hi pugem per la pujada del Calvari que després es converteix en pujada del Castell. Triguem uns 15 minuts. Els orígens són del s. XI, dels primers de la comarca. La vall del Llobregós va ser ocupada pels sarraïns el s. VIII i conquerida pels cristians el s XI. El comte Ermengol II d’Urgell va iniciar una campanya per consolidar la línia fronterera que abastava els castells de la vall de Meià, els de Ponts, Ribelles, Sanaüja, Biosca, l’Aguda i Castellfollit de Llobregós.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les restes més antigues són una torre i un recinte perimetral, visibles al capdamunt del turó. Després es va fer la capella i el palau episcopal durant s XVI. El bisbe Andreu Capella hi va fer una impremta i impulsà nombroses obres a la vila. El 1583, el fundador de l’Escola Pia, Josep de Calassanç hi va ser ordenat sacerdot. El més destacat és un campanar de cadireta de cinc ulls, visible des de molts km.

Sembla que el nom de Sanaüja ve del basc zani-goia (“guardià de dalt”). De nou a la plaça, en sortim pel carrer dels Escots, decorat perquè d’aquí uns dies celebren la Festa Major, per cert, amb un castell de focs artificials espectacular, perquè no en va un dels amos de Pirotècnica Igual, una de les millors de Catalunya, és d’aquí. També va néixer aquí Jesús Farga, fundador de l’empresa de gelats Farga-Farggi i vicepresident del FC Barcelona. I el poeta Joan Margarit també va néixer aquí, quan els seus pares s’hi van refugiar per la guerra civil.

Carrer ESCLATS, Sanaüja. Foto: gloriacondal

Hem de marxar, perquè ens esperen al restaurant Torrecombelles per a una celebració familiar. Ens ha quedat pendent anar al cementiri a veure un conjunt de 60 esteles funeràries discoïdals dels segles XII i XVIII.

Pòrtic carrer Esclats, Sanaüja. Foto: gloriacondal

Al poble tenen un refrany que diu: “Fer com els de Sanaüja, que es posen sota la pluja” però avui no ens ha calgut!