Mural Mafalda. Barri S. Telmo. Buenos Aires. Foto: gloriacondal

A Buenos Aires ens vam allotjar en un B&B del popular barri de San Telmo que havíem trobat per Internet. Cada dia ens llevàvem a les 8 i baixàvem a esmorzar en un petit menjador-sala on el Juan José treballava des de l’ordinador (és dissenyador gràfic). Ell ens preparava l’esmorzar i aprofitàvem per xerrar, de tot, d’aquí, d’allà. Aquells dies hi havia unes pintades als murs de la ciutat amb la pregunta: “Donde está Santigo?”, referint-se a Santiago Maldonado, activista de la Patagonia, desaparegut. Argentina és el país dels desapareguts, no només els de la dictadura, que ja és gravíssim, ni només els fills de les mares i àvies de la plaça de Mayo, sinó els de les Malvines, els dels milers de nenes i noies que cada any desapareixen sense que se’n sàpiga res, els dels que fa nosa a algun poderós i els “esborren”… Pintades, manifestacions, cartells amb fotografies als aeroports i estacions de busos… el tema “desaparegut” és omnipresent a Argentina.

El Juan José ens explicava històries de la família, de la seva lluita per sobreviure, dels canvis de feina i de país i de costums… de les filles, totes dues estudiant carrera, de la cunyada que viu a Terrassa i tenia el marit cantant al Liceu, però es va enamorar d’una soprano i va deixar la germana…, del dissenyador de moda Benetton, que ha comprat un milió d’hectàrees de la Patagonia. El Lago Escondido ara sí que ho està de veritat, perquè es troba dins les seves terres i no s’hi pot anar. L’aigua serà molt aviat un bé escàs i aquí n’hi ha molta. No fa gràcia. Ell, d’herència paterna, a les valls Calchaquies, té 1 ha. Potser hi acaba vivint, diu.

Esmorzar va ser sinònim de comunicació. No només ens recomava llocs, sinó que compartia desitjos, filosofava (allò que agrada tant als argentins), compartir dubtes i sentiments seus, preguntava, preguntava molt també, sobre nosaltres, Catalunya, Barcelona… Al final, quan ja ens havíem menjat l’entrepà, els crusants, el té i cafè… dèiem: com passa el temps, hem de marxar, que hem vingut a conèixer Buenos Aires!

Vam aprendre molt amb ell. Va ser una manera singular de començar l’aventura argentina. I al seu costat, la Marcela, sempre present no només aquells dies sinó els dos mesos que va durar el viatge. Beneït whatsapp!