Hem tornat a la vall del Baztan i hem conegut altres valls properes. Aquí teniu un resum del que ens ha agradat més. La ciutat més important és Elizondo (cliqueu a l’enllaç on l’expliquem sota la mirada de Dolores Redondo).

Vall de Baztan, Foto: gloriacondal

Des del Mirador de Bagordi veiem una bona part de la vall: Lekaroz, Irurita, Gartzain, Ziga, Aniz i al fons, Berroeta. A sota, Elizondo, amb Elbete més enllà. Ens allotgem al poble d’Oronoz Mugairi, al costat del parc de Bertiz, un espai natural protegit que pertany al govern de Navarra. El pont és el punt on el riu passa d’anomenar-se Baztan a Bidasoa.

Parc Bertiz. Foto: gloriacondal

Prats, un cedre monumental, roures, escultures. Caminem per un sender paral·lel al riu fins al pont de Reparacea. Un dia pugem a Aizcolegi: primer en cotxe per la pista d’Orabidea (seguint el rètol Infernuko Errota) enmig d’un paisatge de cavalls pottokas, bens, vaques, boscos de faigs, i alguns “caserios” fins arribar al Portillo Plazazelai, on hi ha una entrada. D’allà pugem a peu per un sender d’1,5 km fins a la pista principal i 1km després arribem al cim d’Aizcolegi (841 m), on hi ha un xalet construït pel Sr. Ciga, l’últim amo, per a la seva dona. Ell sempre era fora i ella restava en aquella gàbia d’or.

Aizcolegui, Bertiz. Foto: gloriacondal

El xalet està abandonat, el govern navarrès no hi fa res i acabarà caient, imperdonable! Fem la baixada per la pista enmig de la fageda (11 km, desnivell 680 m) fins al parc i d’allà a casa: total 16, 5 km.

Amaiur. Vall Baztan. Foto: gloriacondal

Amaiur, sota el massís Gorramendi (1.071 m) és un poble amb encant: arcs, casalots, el Palacio de cabo de armería de Borda…. però el que més destaca és el monument al turó de Gaztelua, que recorda la gesta de l’any 1522 quan els darrers defensors de Navarra lluitaren contra l’annexió a la Corona castellana. Des d’allà veiem la posta de sol damunt prats i muntanyes: Baigorri, seguit del cim d’Autza, Port de Belate, Saioa…

Amaiur. Turó Gaztelua. Vall Baztan. Foto: gloriacondal

Sortint, entrem al molí d’Amaiur i comprem uns quants talos (una mena de crep que pot ser dolç o salat)

Molí Amaiur. Vall Baztan. Foto: gloriacondal

A Erratzu just passat el pont, hi ha el bar Zubipunta, en un soterrani petitet, on fem uns pintxos en un petit pati del darrera, assolellat, tocant al riu, un lloc de gent lluitadora. Al costat hi ha l’església de S. Pere, avui oberta perquè hi ha un funeral, amb un gran retaule i un claustre, una mica deixat, però maquet. Una pedra recorda que van salvar el sagrari a la inundació del 1923.

Erratzu. Vall Baztan. Foto: gloriacondal

Continuem cap a Gorostapolo, un llogarret de casalots, camps i boscos. A l’entrada hi ha la capella de la Verge de los Dolores d’on baixa un camí fins a la cascada Xorroxin, entre prats, boscos de faigs, roures, avellaners, un terreny molt enfangat, cants d’ocells… i ja a la cascada, envoltada de falgueres, molses i líquens.

Gorostapolo. Vall Baztan. Foto: gloriacondal

Sortint d’Erratzu, el record d’un prat tenyit de groc amb cavalls pastant, i un cel negre que amenaçava tempesta. De nou a la carretera, pugem a Azpilkueta, un llogarret amb uns quants casalots, una església amb un frontó adossat, amb arcs, i vistes genials.

Azpulkueta. Vall Baztan. Foto: gloriacondal

Al nord de la vall del Baztan hi ha el poble d’Urdazubi amb cases d’indians, un molí i un monestir. Juntament amb Zugarramurdi i dos pobles a l’altra banda de la frontera, Ainhoa i Sare, molt vinculats històricament, formen una associació i hi ha una ruta circular de més de 12 h, el Cavall Blau, que es pot fer per etapes. A Urdazubi hi ha les coves d’Urdax, d’una importància geològica gran. A pocs km, per una pista, arribem a les Coves de Zugarramurdi, En aquest cas, la importància és més històrica, per l’existència de bruixes i les persecucions de la Inquisició el 1610. La cova gran és impressionant.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Passada la frontera hi ha el cim la Rhune (Larrun). Des de Dantxarinea anem a Col d’Ignace on hi ha l’estació del tren-cremallera (també s’hi pot pujar caminant). El trenet és de l’any 1924, puja al cim (905 m) en un recorregut de 35’ amb vistes. A dalt es pot caminar i sobretot, mirar a 360º. En línia recta hi ha San Juan de Luz a 9 km. Hi ha cavalls pottok lliures i voltors leonardo.

Tren cremallera al cim La Rhune (Larrun). fOTO: gloriacondal

Al sud-oest d’Oronoz, a la vall de Malerreka, hi ha els embassaments de Leurtza, en una fageda preciosa. Fem un dels senders passant pel mig dels dos embassaments, cap a l’inferior, uns 3 km. Hi ha molta aigua i veiem mates grans d’arç blanc (espino), saücs, aranyoners…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un altre embassament important és el d’Eugi. Per arribar-hi, passem el coll d’Artesiaga, continuem per Quinto Real i arribem a la vall d’Esteribar. El poble és maquet i a l’embassament dos estols nombrosíssims de gralles xisclen i volen amunt. Però el que sorprèn més són les ruïnes de l’Antiga fàbrica real de Municiones, dins un bosc espès de faigs i castanyers.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’últim punt d’interès és l’Església Sta. Maria d’Eunate, a la vall d’Ilzarbe, al sud d’Iruña, dins del terme municipal de Muruzábal, una església circular de la 2a meitat del s. XII, obra dels templers. De forma octogonal, els capitells originals tenen composicions vegetals, lleons enfrontats i homes barbuts. Dins l’església, la imatge de la Verge. Sortint, mirada als voltants: camps, i res més.

Santa Maria de Eunate. Navarra. Foto: gloriacondal

Conèixer i estimar això de la mà d’una amiga que hi viu és un gran tresor.