Fem de Castellserà l’eix de la moguda, allotjats a Cal Monic, el lloc ideal per a un grup de 8 persones, una masia rehabilitada, on hem estat molt bé, amb racons com el celler i la sitja, que són una sorpresa. El vespre del divendres comprem una enorme barra de pa al forn i una coca de macarrons (llardons). Ja ben fosc, anem a Roca Finestres. És una nit estrellada, fresqueta, i pel camí trobem molts conills. Pugem uns metres a dalt del tossal, i en silenci contemplem tota la plana de l’Urgell: la nostra mirada arriba a la seu de Lleida!
Vinyes Castell Remei. Foto: gloriacondal
L’endemà fem una breu visita al Castell del Remei i a l’antiga escola de les monges dominiques (ara franciscans, de la Fundació Creu Blanca, amb persones de retard mental sever).
Anem a Penelles a veure el festival de grafits Gar Gar. Veiem els murals de l’any passat i els que ara estan fent. Als voltants de la plaça, molta animació. Un artista grafitaire, Zeso WF hi ha fet estada durant 4 mesos, han rehabilitat l’edifici de la Germandat de Penelles i hi haurà una exposició durant un any.
Cassola del Tros. Foto: gloriacondal
A Castellserà fem una volta pel poble: biblioteca, antiga presó, antic refugi… el carrer de les Eres o de la Poca Farina, on vaig néixer… Després, anem a buscar una cassola del tros que hem encarregat a l’Antonio de la Fonda, boníssima i abundant.
Castellserà. El tros. Foto: gloriacondal
A la tarda anem al tros del Manuel, que ens ensenya les oliveres, la cabana, la font del Roig… i després, travessant el canal d’Urgell, anem fins al pilar Almenara, i el poblat ibèric Tossal del Moro. Ja a prop de casa, anem a veure els Salts, amb una quantitat d’aigua impressionants després de les pluges que hem tingut.
Pilar Almenara. Foto: gloriacondal
L’endemà comencem el dia esmorzant ensaïmada de Mallorca, especialitat del forn de ca la Rosita de Castellserà. Després anem al pantà de Sant Llorenç. i d’allà continuem per la pista fins a la presa de Camarasa. on s’ajunten el Noguera-Pallaresa i el Segre.
Embassament Camarasa. Foto: gloriacondal
Caminem pel camí de ferro penjat fins al pont que el travessa. Fa anys vam caminar d’Alós de Balaguer fins aquí, un camí preciós, però avui no ens dóna temps. Hem vist moltes orelles d’ós i voltors. Tornant, recollim les coques de recapte encarregades al forn de Camarasa.
Orelles d’ós. Camarasa. Foto: gloriacondal
Retornem a Balaguer i anem al Monestir Sta M. Franqueses, de monges del Císter, fundat el 1186 a la riba dreta del riu Segre i tancat el 1478. Tenim la clau i podem entrar a l’església, d’una nau, amb tres portes. Fora, el celler, semisoterrat, les restes del claustre… més enllà, el monument i passeig de la sardana, el camí de la poesia, un safareig i un estany. Molta gent ve aquí a passar el dia.
Monestir Santa Maria Franqueses, Balaguer. Foto: gloriacondal
Tornem a casa a menjar les coques i cassola del tros que ens va sobrar d’ahir… i encara no l’acabem!!!
Família, amigues i amics, paisatges, música… un petit paradís per unes hores.
La felicitat és això. Foto: gloriacondal
Webs
Espais naturals de Ponent: https://www.espaisnaturalsdeponent.cat/ca/
Senderisme Noguera: https://www.montsec.cat
Serra Bellmunt i Almenara:
http://www.aladrell.org/descoberta/municipis/castellsera.html
Gloria Condal 