Conca de Dalt

Pantà S. Antoni

Pantà de Sant Antoni. Pallars Jussà. Foto: gloriacondal

El Pantà de Sant Antoni, del 1916, és nodrit per la Noguera Pallaresa i el Flamisell. A ambdós costats dels 11 km de llarg hi ha espais per banyar-s’hi i practicar-hi esports. Al sud hi ha Talars i més amunt, Salàs. Hi baixem un dia de juliol de 2020, amb molta aigua i zones de pollancres inundades. És el capvespre: el sol comença a baixar i els colors tenyeixen de color l’aigua. La Conca de Dalt està repartida entre la banda de llevant i la de Ponent del pantà, fa 165 km2 i hi viuen 437 habitants. Des de la Pobla de Segur, anem a llevant amb la idea de pujar a Herba-savina.

Pessonada

Pessonada. Conca de Dalt. Pallars Jussà. Foto: gloriacondal

Aturada a Pessonada (“turó” o “pessó”, pels cingles del damunt). Al centre, una font i l’edifici de l’Ajuntament; després, un carrer de forta pujada cap a l’església; a casa Rita va néixer l’escriptor Pep Coll. Un amic que hi viu ens explica com arribar a Herba: o caminant per un sender vistós unes 2 h, o amb cotxe fins a la Reserva de Boumort i pujar a peu. Triem la segona. La pista passa per dalt del poble i continua uns 5 km en direcció a la Reserva de Caça de Boumort (cap indicador). No tenim 4×4 i vigilem molt. Damunt nostre, el Roc de Pessonada, d’un roig encès com voldríem la vida.

Herba-Sabina

Església d’Herba-Savina. Conca de Dalt. Pallars. Foto: gloriacondal

El massís de Boumort està format per un conjunt de serres paral·leles entre les valls del Segre i de la Noguera Pallaresa. El cim o cap fa més de 2.000 m, però no llueix gaire. Segons la llegenda, s’hi havia refugiat l’últim moro del país, un ésser salvatge similar al basajaun dels bascos. A la banda de migdia es van despoblar les masies de Carreu, i a Herba-savina, les poques famílies que hi vivien va ser expulsades. L’any 1991 es declarà Boumort Reserva Nacional de Caça. A sota aquesta serra, la de Carreu, escenari d’un crim l’any 1943. Un dels motius de pujar és veure la tomba on estan enterrats.

La pista se’ns fa eterna. Calor de fondre, sequedat a la gola, grills i moltes pedres. Desolació total. Finalment entrem a la reserva, amb bosc i zona de picnic. Caminem per la pista amunt (30′), entre alzines, pins i fonts. El poble, el 1845 tenia 60 habitants que conreaven sègol i patates, criaven cabres i bestiar de peu rodó, i obtenien fusta, carbó i llenya dels boscos del voltants, de pi, savina i alzina. Al cementiri, la tomba i una inscripció a la memòria dels masovers de Laortó (Carreu), assassinats el 2-3-1943. El libre Dos taüts negres i dos de blancs de Pep Coll, ho explica molt bé. El pas del temps ha desgastat tot el nucli abandonat però la petita església de S. Miquel es manté dempeus. Dins, una taula de pedra i una imatge de S. Miquel penjada a la paret blanca. A la façana, una heura enorme s’enfila per la paret, com per dissimular les esquerdes. Retornem a la zona de picnic, amb flors multicolors, especialment, orquídees.

Aramunt

Aramunt vell. Restes torre. Conda de Dalt. Pallars. Foto: gloriacondal

Anem a Aramunt a visitar el poble vell. De camí, una indicació per visitar trinxeres (aquí hi hagué el front de guerra del Pallars). Seguim la pista tot aturant-nos a l’església de la Mare de Déu del Camp o de Sta. Maria, mirant a la plana. Aparquem poc després, a prop la Torre dels Moros, molt descrostonada; amunt, un castell bastant arruïnat i quatre parets més.

Roc de Santes

Roc de Santes. COnca de Dalt. Pallars. Foto: gloriacondal

Retornem en direcció a la Pobla per anar cap a Hortoneda. Passem pel poblet de Claverol, penjat en un turó on a finals del s. XVI Josep de Calasanz n’era rector. Veiem anunciat el Parc de les Olors. La pista va pujant fins que tenim al davant el Roc de Santa, un serrat de formes molt especials (1.113 m). Després de molts revolts i paisatges superbs arribem a Hortoneda, amb unes quantes cases habitades i un mirador a ponent espectacular. De nou, sentiment de solitud.

Hortoneda

Hortoneda. Conca de Dalt. Pallars. Foto: gloriacondal

A la banda de ponent del pantà anem al congost d’Erinyà, tocant al túnel de la carretera nova, un estret pas d’1 km que comunica les valls del nord del Pallars Jussà i la Conca, el punt més escanyat del coll d’ampolla. No té l’espectacularitat d’altres congostos, però s’hi pot fer escalada. Andreu Martin, l’escriptor de novel·la negra, és fill d’Erinyà.

Congost Erinyà

Congost d’Erinyà. Conca de Dalt. Pallars. Foto: gloriacondal

Rivert, sobre Salàs de Pallars, té molta aigua i de gran puresa (per això hi viuen tritons pirinencs). Per aprofitar la força de l’aigua, es va construir el Molí, on feien oli, farina i energia elèctrica. Està tancat però per les finestres veiem la maquinària. El més interessant són els salts, amb un gorg on s’acumula aigua, blava i fresca.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A sota de Rivert hi ha Salàs de Pallars, un ciutat medieval molt potent, amb una visita obligada: les Botigues Museu Salàs. No és de la Conca de Dalt però val la pena!

mapa conca dalt

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Excursions i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Conca de Dalt

  1. Retroenllaç: Conca de Dalt — Gloria Condal | Mon site officiel / My official website

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s