Noales és a baix a la N 260 en direcció Castejón de Sos, al principi de la vall. Allà hi ha el Forn de pa Farré de l’Aigua, on recomanem anar. En aquest punt el riu Baliera trenca cap a l’oest per unir-se al Noguera Ribagorçana més endavant.

La carretera que puja és bona i ampla. Un km abans d’arribar a Castanesa ens aturem a un mirador des d’on veiem la serra de Sis, el congost del riu Isàbena, el massís del Turbon, i just a sota, el llogarret de Neril. Continuant amb les vistes, el tossal de S. Marc (1.656), la serra de Milana fins al tossal Puntons… Els cims més alts davant nostre són el tossal del Sellent (2.576 m) i el tossal de l’Home (2.563 m). A la dreta, al fons, el Pic Castanesa, de 2.861 m.

Arribem a Castanesa (1.495 m) que té la part alta, amb cases i l’església romànica de S. Martí, ara Museu Etnogràfic. A la part baixa hi ha algunes cases més i un restaurant amb habitacions, Ca de Graus. Un veí ens aconsella que anem a Fontjanina per una petita carretera asfaltada que alhora és GR 18 (són uns 2 km).

Anem endinsant-nos a la vall, el riu per sota, avellaners… i arribem a un petit nucli amb unes quantes cases en molt bon estat i un parell més que estan restaurant. Som a la capçalera de la vall i d’aquí podríem caminar fins al poble d’Aneto (vall de Barravés), a 18 km. Hi ha la petita església de S. Antoni, del s. XVII, i una font d’aigües molt bones. Des d’aquí s’arriba al cim de Castanesa, important per a la transhumància dels ramats. 

Hi va haver un projecte del govern aragonès d’ampliar les pistes d’esquí de Cerler cap a aquesta banda, van comprar terrenys a preu de mercat, alguns veïns es van fer rics… però al final el projecte no tirà endavant. L’argument era la lluita contra la despoblació, cada cop més gran. Retornem cap al poble, amb indicadors del “Sender de la Ribagorçana” cap a Ribera, Ardanué, Benifons… Com sempre, moltes possibilitats, molts camins, i gent amb qui hem compartit conversa, llengua i amor a la terra