L’objectiu era viure amb la gent grega, estar-nos en un poble, riure i plorar (si tocava) amb ells. Lagkada, a l’illa de Xios (Chios), va ser la nostra destinació. Coneixíem la familia i el poble, i, per descomptat, l’illa.
Aeroport Atenes. Avió d’hèlice a les illes. Foto: gloriacondal
Durant tres mesos de primavera i ja entrats a l’estiu (del 30 març al 5 juliol) hem viscut en un poble de 300 habitants. Hem participat en les seves celebracions i festes, des de funerals a sants i festivals.
Lagkada, Xios, Grecia. Foto: gloriacondal
Cada dia havíem d’anar a una font a uns 20 metres, a buscar aigua potable; la de la casa, com a la majoria, no ho és, però serveix per fregar i per regar -molt important!
Celebració Sant Jordi a Xios. Lagkada. Grecia. Foto: gloriacondal
Només vam llogar cotxe el darrer mes, per tant, si volíem anar a la capital, a uns 20 km, havíem d’agafar l’únic autobús a les 8 del matí, que trigava 3/4 h.
Lagkada. Casa nostra. Foto: gloriacondal
No podíem connectar amb cap altre poble perquè no coincidíem. Vam caminar molt pels voltants. Del que es podia fer a peu, vam arrasar.
Lagkada.Xios. Foto: gloriacondal
Hem anat a platges, ermites i pobles «me ta pódia». La prova és que les sandàlies i les vambes han quedat destrossades. Α ells els costava entendre que no tinguéssim cotxe i que caminéssim tant.
Poble abandonat de Kidianda. Lagkada. Xios. Foto: gloriacondal
Al poble hi ha 3 botiguetes d’alimentació diguem-ne, de supervivència: tenen poc, però fan el seu servei si no ho tens, i a les iaies, que no es poden desplaçar fora.
Celebració Sta. Irene. Lagkada. Xios. Grecia. Foto: gloriacondal
Nosaltres aprofitàvem quan agafàvem el bus per fer una bona compra a la capital; d’altra banda, teníem el pa i el peix assegurat per les furgonetes que passen cada dia pels carrers.
El nostre peixater. Lagkada. Xios. Foto: gloriacondal
Les fruites i verdures ens feien patir, perquè no tenien horaris tan clars i més d’una vegada havíem esperat inútilment que passessin, i a les botiguetes no en venen. Tothom respecte el seu espai. L’única botiga que hi ha és una carnisseria, això ho teníem sempre assegurat.
Barri d’Agrelopos. Lagkada. Xios. Grecia. Foto: gloriacondal
Vivint així, el concepte de temps canvia. Teníem temps per parlar amb les veïnes, amb la carnissera i el seu pare, amb la mestressa de la cafeteria on anàvem a fer un «frapé» que ens durava hores, amb les iaies i iaios que sempre tenen ganes de preguntar i parlar…
Església S. Joan Kidianda. Xios, on hi ha una alzina de 4.000 anys. Foto. gloriacondal
I cada vegada que ens trobàvem amb la família, al seu balcó fent un cafè o una aigua o a l’hort dalt la muntanya, amb vistes esplèndides del poble i de les illes Inusses, eren d’una intensitat total.
Lagkada, riu. Xios, Grecia. Foto: gloriacondal
Amb ells hem rigut i hem reivindicat la lluita dels treballadors i la solidaritat amb els refugiats. Ens han ensenyat paraules, tradicions i costums. Tornem a casa nostra més sàvies, més riques i havent après a viure millor, per molt que ens escanyin des de dalt. Hem gastat, tot inclòs, 2.462 € cadascuna.
Ah… el músic Mikis Theodorakis va néixer a Xios. Aquí us deixem una cançó que vam aprendre, amb versos del poeta Iannis Ritsos i música seva, sobre la mort d’un jove treballador per la policia a Salònica el 1936: On ha volat el meu fill
Si us interessa connectar amb la família per allotjar-vos a les seves habitacions o apartaments: jkounoupaschios@yahoo.gr
Cala de Pantukios, a prop de Lagkada. Xios. Foto: gloriacondal
Un bon resum audiovisual de Xios és aquest: http://el.about.aegeanair.com/greece-closer/chios/
En els enllaços de sota trobareu l’activitat d’aquests més de 3 mesos a Grècia, i també les relacionades amb Lesbos i Limnos, on vam passar una setmana a cada lloc.
Un 14 d’abril amb avios turcs sobrevolant-nos
Lesbos: La verge sirena, La costa de la mort, Lesbos
Limnos: http://wp.me/s1W8X7-limnos
Gloria Condal 