Aquest és un viatge per la regió de Macedònia que, seguint, si fa no fa, l’antiga via Egnatia, comença a Tessalònica (o Salònica) la capital i va fins a Alexandrúpoli, a Tràcia, a 300 km, entre les rius Nestos i Evros, fronterera amb Turquia.

Macedònia és l’antiga pàtria de Filip II, del seu fill, Alexandre Magne i d’Aristòtil… La Macedònia grega ocupa el 52,4% del territori de la regió originària de Macedònia, on vivien els antics Pelasgs, nom dels habitants de Grècia abans de l’arribada dels hel·lens. L’actual territori macedoni està repartit entre Grècia, Turquia i Bulgària. Salònica, la capital, formà part de l’imperi Otomà fins al 1912. El 1913, la major part de les terres otomanes d’Europa foren dividides en els estats veïns de Grècia, Sèrbia, Bulgària, Albània i Montenegro. La regió inclou l’illa de Tassos i la península de la Halkidiki. Grècia era contrària a la creació d’un estat que portés el nom de Macedònia i després de molts litigis, el 2018 van arribar a un acord. Vegeu l’enllaç.

Els centres d’interès arqueològic són: a l’oest de Tessalònica, Vergina (tomba de Filip II), a l’est, Amfipoli (tombes recents de gran importància) i a pocs km de Kavala, Filipi (ciutat fundada per Filip II). Els centres d’interès natural són els deltes dels rius Nestos i Evros, amb ecosistemes on viuen centenars d’aus, algunes en perill d’extinció o poc vistes.

Els centres d’interès històric són les ciutats de Tessalònica i Kavala (cliqueu als enllaços per llegir), els pobles de Feres, amb l’església bizantina de la Verge Kosmosotira, exemple d’art bizantí diferent i Xanthí, amb un barri antic gran i ben conservat. Alexandròpolis (o Alexandrúpoli) és la ciutat més gran abans d’arribar a Turquia, a 40 km, on hi ha el port per embarcar cap a l’illa de Samotràcia, amb el santuari dels Grans Déus on es trobà l’estàtua de la Victòria Alada.

El viatge es pot ampliar, des de Salònica, per baixar a la península de Halkidiki. Nosaltres hi vam anar fa uns anys i la vam trobar molt trinxada. Des de Kavala es pot anar a l’illa de Tassos, interessant, força turística.

Precioses fotografies. Per culpa dels vostres posts de cada vegada m’entren més ganes d’anar a Grècia, un lloc del qual als mitjans d’aquí se’n xerra més aviat poc, per no dir gens. Curiós… O no.