Recorrem la costa del sud-oest de Portugal. Comencem a Vila do Bispo (Algarve) i acabem a Vila Nova de Milfontes (Alentejo). Paisatge grandiós, salvatge, menys concorregut.
Fem el que s’anomena Costa Vicentina i som al Parc Natural del Sud-oest Alentejano i Costa Vicentina. Carrapateira (a 14 km de Vila do Bispo), té la praia de Bordeira al nord i la d‘Amado al sud, una part de costa que es pot fer a peu seguint tots els miradors. Ens encanta el color de les pedres d’Amado on domina el roig, però també el groc i el verd.
Un altre punt més amunt és Aljezur, des de la Ponta da Atalaia fins a l’altra banda del riu Aljezur, a la praia d’Amoreira. Un riu bonic i ample en una vall sorrenca, ara hi passa poca aigua i la gent pot creuar pel mig. Surfistes, gent asseguda damunt de tovalloles, alguns pescadors de canya damunt les roques… Arribem a la Praia de Monte Clérigo, amb casetes al voltant i acabem a Punta Arrifana, un lloc molt urbanitzat. La ciutat d’Aljezur val una visita, al castell, als museus i al mercat municipal, un dels més vius que hem vist, en la lluita perquè no morin.
Deixem l’Algarve i anem cap a Odeceixe, a 16 km per carretera. Ens allotgem en un càmping enmig d’un bosc de pins llargs i alts. Per arribar a la platja cal vorejar el riu Seixe fins a mar. Pel camí, ramats de bens i de vedellets marrons. A la platja, algunes cases, allotjaments i una fonda. En una parada a la sorra, lloguen un para-sol i dues gandules per 15 €. Està buit. També tenen vestits de neopré i taules de surf. Caminem fins al riu, a l’altra banda, de sorra groga i aigües verdoses-ocres. Dalt del penya-segat, grans aus. Poca gent, alguns amb l’aigua fins als turmells.
Som a l’Alentejo. Amunt, el poble d’Azenha do Mar ens encanta. Una passarel·la fins a un petit port de pesca amb algunes barques i un embarcador. Enfront, un gran penyal amb la bandera portuguesa i dues aus. Seiem en un cafè amb vistes amb una tònica i una aigua, la gent ha marxat i el sol fa intents de sortir, sense gaire èxit. Brejão és el lloc on Amalia Rodrigues i el seu home van llogar una casa d’estiueig els anys 60, amb accés a una petita platja que duu el seu nom.
Baixem cap a la platja do Carvalhal, un lloc encantador, amb un baret on hagués estat bé fer un “cafecinho” sinó l’haguéssim fet abans. Rierol que acaba a la sorra tot fent un petit llac, delícia de la mainada que no es vol arriscar a la força de les ones. En unes roques, dues noies toquen una guitarreta i canten. Enllà, una parella grandeta juguen a tirar boles a la sorra.
Zambujeira do Mar és un poble construït als anys 60 del segle passat, i es nota. Blanc, amb força restaurants, un mural, una capella i la platja. Caminant per passarel·les anem fins a la platja dos Alteirinhos; de fet n’hi ha dues, una és nudista, però no hi ha ningú. Totes les que veiem tenen en comú ser al final d’una vall amb un riu que arriba a la sorra. Dinem en un restaurant davant del mar, una ració de pop (sencer!) i fesols amb sípia acompanyat d’arròs blanc.
El Cap Sardao, amb el far, fa goig. Camins a dreta i esquerra, penya-segats imponents, roques tallades, arbustos, herbes invasores… Arribem fins la Praia do Cavaleiro i al barranc del mateix nom. Almograve té una gran platja després del poble, amb camins paral·lels al mar. A l’altra banda, el desert: grans dunes de sorra finíssima, ocre, i a estones roja. Arribem a un petit port natural, Lapa das Pombas, amb algunes barques, moltes gàbies i alguns escars.
Acabem a Vila Nova de Milfontes, ciutat gran al costat del riu Mira. Platges, embarcador i la ciutat cap amunt. El nucli antic és maquet, domina el blanc i el blau. Dinem en un restaurant portat per un xicot del Nepal que van venir amb la seva noia fa un any. Continuem trobant gent caminant, la majoria estrangers. Fins aquí hem arribat. No tenim més temps i la pluja i el vent ens han limitat.
Records de paisatges salvatges i roques superbes. De pops, bacallans, besucs i llobarros. De copes de vi blanc, sec i fresc, de color de l’or i de sabor aspre com les terres on es conreen.
I de postes de sol entre núvols.
Dos apunts
- La Ruta vicentina, són 230 km, des de Santiago de Cacém fins a cabo de S. Vicente, en 12 etapes, però hi ha una ampliació que fa 400 km formada per 2 rutes principals i 8 circulars. Www.rotavicentina.com
- L’any 2018, Sketch Tour Portugal va convidar Urban Sketchers una ONG de Washington (EUA), que representa i dona suport a una comunitat popular de dibuixants, a participar en un treball. Així s’explica a VisitPortugal. L’holandesa Linda Toolsema va recórrer camins de l’Algarve i l’Alentejo. També Róisín Curé va descriure la seva feina aquí: Dibuixant a l’Algarve. Si us agrada l’art i el dibuix, imprescindible fer-hi una ullada aquí.
Més informació de la primera part que vam visitar:
Gloria Condal 