El Salt de Sallent és un punt de referència emblemàtic de la vall d’en Bas. Hi anem a peu en un dia assolellat. Deixem el cotxe a l’aparcament, a pocs metres de la plaça de S. Privat de Bas, un petit nucli assentat en un fons muntanyós presidit per un penya-segat que recull les aigües de boscos i cingleres.
S Privat de Bas. Foto: gloriacondal
Entrem a la plaça Major, un lloc d’obligada visita, i prenem una pista en direcció al salt per la riba dreta del Gurg fins que arribem a can Valentí. En un moment o altre cal creuar el riu i allà ens aconsellen que continuem un xic més fins que trobem un tancat i que anem avall. Així ho fem, baixem cap al riu, veiem una passarel·la per creuar-lo sense problema i pugem el sender amunt fins a trobar el camí forestal de les Olletes. Continuem sempre en direcció al salt i arribem a l’àrea de picnic dels Pins, al pla d’en Xurri. Aquí hi havia els antics emprius, terrenys públics on els pagesos explotaven col·lectivamenten horts i camps, que es van abandonar el segle passat.
Salt Sallent pels Matxos o les Escales. Foto: gloriacondal
Seguim la pista fins que arribem a una senyalització que ens indica dues opcions diferents: el camí dels Matxos o el de les Escales. La durada és la mateixa, la diferència és que el primer és més llarg, més humit i amb desnivell més suau. El segon és més curt, més sec i amb desnivells més pronunciats (en alguns moments hi ha cordes i cadenes per facilitar-ho). Nosaltres optem pel primer i comencen un sender de pendent sostinguda per un bosc de faigs i roures.
Camí dels matxos cap al salt de Sallent. Vall d’en Bas. Foto: gloriacondal
És desembre i ja han perdut els colors de la tardor. El terra, ple de fulles, ens juga males passades. No veiem senyals però tampoc tenim gaires problemes: hi ha un filat que ens serveix de guia. El sender té uns 2,5 km, i en aquest tram fem els 420 m de desnivell positiu. Ens anem enfilant pel bosc i creuem el torrent de les Olletes, amb poca aigua. En alguns indrets es conserven pedres planes i grosses, l’empedrat que havien fet perquè els matxos (d’aquí el nom), conduïts pels traginers, tranportessin amunt i avall sacs de patates i altres materials. Creuem el torrent dels Xerrics… trobem algun indret amb força fang, també alguna marca groga en llocs on no hi ha dubte (?), i el camí puja i voreja el cingle.
Més endavant, dos miradors, a una distància propera l’un de l’altre, amb vistes a la vall, S. Privat i les Preses al fons. Si és un dia clar com el que hem trobat nosaltres, una vista espectacular.
Torrent Ginebrar. Camí matxos al salt Sallent. Foto: gloriacondal
Finalment creuem el torrent del Ginebrar, amb força aigua, però com que hi ha pedres, no tenim problema per passar per sobre, i sortim a una pista amb indicadors. El salt de Sallent és a 15 minuts a la dreta.
Indicadofr al mirador del Salt Sallent. Foto: gloriacondal
Hem sortit del bosc espès i seguim fins a una indicació de fusta on diu: “mirador del salt a 1/2 minut”. Baixem el fort pendent pel mig del bosc i arribem al mirador del salt, sense cap protecció. Tot i que les setmanes anteriors havia plogut força, hem vist poca aigua, que és l’habitual. Només després de dies de pluja intensa se’n veu més. El salt fa 80 m en vertical. Aquesta aigua més la de les altres rieres que hem creuat, baixa al riu Gurn (afluent del Fluvià), cap a la vall d’en Bas.
Salt de Sallent. Vall d’en Bas. Foto: gloriacondal
Tornem pel mateix camí, però aquest cop no deixem la riba del Gurn, passem per la casa de colònies i arribem per la pista asfaltada fins al nucli antic de S. Privat. (Si es vol fer circular, es pot tornar pel camí de les Escales).
Boix grèvol al camí dels matxos. Salt Sallent. Vall Bas. Foto: gloriacondal
Distància: 10 km/Alçada màxima 1.043 m – Mínima 610 m/ Temps… en teoria unes 3 h, però nosaltres hem trigat molt més. A la baixada hem hagut de vigilar molt on posàvem els peus, perquè relliscàvem amb les fulles.
Salt Sallent pel camí Matxos. Vall d’en Bas
