A la vall de la Charente, a França, el marisc (sobretot ostres i musclos) és el rei del litoral. Hi trobem ciutats com Rochefort i la Rochelle, juntament amb les îles charentaises: Ré, Oléron, Aix et Madame. És un territori pla, amb basses on es fa sal i d’altres on es crien ostres. Una altra característica són les fortificacions defensives. Coneixem tot això des de Marennes, on ens allotgem a pocs metres del mar.
Primera illa: S. Denis és el poble més septentrional de l’illa d’Oleron, però es triga en arribar-hi pel trànsit. Un xic enllà hi ha el far de Chassiron, de 46 m i 224 graons. El 1924 el paquebot finès Port Caledonia naufragà i 25 mariners estan enterrats al cementiri. Val la pena pujar-hi, per les vistes del mar i la costa. A baix conserven una resclosa de peix amb murs de pedra seca: quan l’aigua de la marea alta se’n va per les reixes, el peix queda atrapat dins. Visitem dos pobles més: Boyardville, on dinem en un restaurant davant del canal de Perrotine i després anem a la platja i veiem Fort Boyard de lluny. Marea baixa i molta gent caminant i collint crustacis. Tota la zona de Sauxelle i la Sanine són canals d’ostres i de sal. Anem a la Cotinière, el 6è port més important de França, on pesquen de forma artesanal. Parades de venda de peix i marisc. Molt turisme, com a tota l’illa. Havent creuat el pont al retorn, val la pena aturar-se a Le Chapus a veure la fortalesa dins l’aigua del fort Louvois, de Vauban.
Fort Louvois. France. Foto: gloriacondal
Segona illa: Re, la més septentrional de totes, amb el far de les Balenes. Paguem peatge per entrar i un cop dins, passa com a Oleron: molt trànsit. El far fa 60 m i té 257 graons, que pugem per contemplar els jardins de sota, la torre, un petit museu, ara amb marea baixa i vistes als 4 punts cardinals. Paisatge d’ostres i vinyes. Més endavant ens aturem on construeixen un gran mur contra les marees (aquí no hi ha dunes i cal protegir-se!)
Far Balenes. Illa Re. Fraça. Foto gloriacondal
Tercera illa: A Aix s’hi arriba des del petit port de Fouràs. Mentre esperem el ferri, veiem una fortificació a prop, Fort Enet, de Vauban, més senzilla que d’altres. L’illa d’Aix té forma de crusant, fa 3 km de llarg i 700 d’ample. El primer cop que vam sentir parlar-ne, va ser en una peli: “Assassinat a l’illa d’Aix” (vegeu aquest tràiler). Passegem per la platgeta i el far, pel carrer i l’església, pels afores… Ara hi ha uns 200 habitants que viuen del turisme i les ostres. Del far, vista de Fort Boyard.
Fort Boyard des de l’illa d’AIX. Foto: gloriacondal
Quarta illa: Per arribar a l’illa Madame cal anar fins al Port des Barques i caminar quan la marea és baixa, aquell dia, d’11 del matí a 5 de la tarda. El camí de terra que uneix l’illa al continent es diu Pas des Boeufs i triguem uns 20 minuts. Anem fins a l’antic fort, tancat i fem la volta cap a la banda on hi ha casetes de fusta i estris de pescadors. No hi viu gent però hi ha una granja i un càmping.
Illa de Madame. France. Foto: gloriacondal
Altres llocs
Brouage. El 1630 era una vila important, amb negociants d’arreu d’Europa. Ara, dins la fortificació, trobem un poble d’artesans, cafès i església. Fem la volta a les muralles per dalt, veiem una casa que és un pou de glaç i als voltants, basses d’ostres.
Fortifiació Brouage. Charente. France. Foto: gloriacondal
Rochefort té el nucli a la plaça Colbert, amb l’ajuntament, i a prop, l’església de S. Lluís amb una façana neoclàssica important. El més interessant és al port, amb unes drassanes creades per Lluís XIV, i la fragata Hermione. Aquí va néixer Pierre Loti militar, escriptor i viatger (el primer cop que vam sentir partar d’ell va ser a Istambul).
La Rochelle. FRança. Foto: gloriacondal
La Rochelle té al port vell les torres Chaine, S. Nicolas i Llanterna (l’únic far medieval del litoral atlàntic). A prop, una escultura circular d’una resclosa, en homenatge a l’alcalde Michel Crepeau, un humanista i amant de l’art: “Per ser feliç, cal aprendre la bellesa”. Als voltants, una àmplia zona de bars, parades, gent i estètica alternativa, un espai molt ben recuperat. Al centre de la vil·la, la Porta del Rellotge comunica el quai Duperre amb la Rue du Palace, un carrer porticat a dues bandes, fins a la pl. Verdun, amb la catedral, que no és especialment interessant.
Catedral S. Pierre. Angulema
Angulema, a l’interior, dalt d’turó que domina la vall, amb vinyes i terreny de lleugeres ondulacions, és capital del còmic, amb murals pels carrers, però el més imponent és la façana de la catedral de S. Pierre, d’origens romànics (1110-1140), amb escenes de l’evangelització, el judici final, i un fris que representa el combat inspirat en la cançó de Roland. Aquí vam aprendre el nom d’un arquitecte que es va repetir sovint: Paul Abadie, va treballar en el Palau de Justícia, neoclàssic i un fill arquitecte amb el mateix nom, va continuar la seva tasca, amb la restauració de les catedrals d’Angulema i Perigús, i la construcció del Sagrat Cor de París, entre d’altres.
La fille des remparts. Angulema. Foto: gloriacondal
Ens han quedat llocs… que deixem per una altra vegada!
