Delta de l’Ebre

Imagineu-vos un triangle amb el vèrtex cap a la dreta: a dalt, l’Ametlla de Mar i l’Ampolla. A baix, S. Carles de la Ràpita. Pel mig hi passa el riu Ebre i a la punta hi ha la desembocadura. A l’interior, al nord, Tortosa, al centre, Amposta.

delta ebre

Delta Ebre. Punts interès

Podem travessar l’Ebre per Tortosa, Amposta o Deltebre. A la banda nord, la badia del Fangar; a la banda sud, la badia dels Alfacs, amb les puntes que les tanquen. Fars, antigues salines, arrossars, llacunes… i una flora i fauna espectaculars. A la desembocadura, el cap de Tortosa. Nombrosos centres d’informació i petits museus, senders i caminades planes, a peu o en bici. Vistes del delta des del mirador de la Guardiola (La Ràpita) i de la roca Foradada (serra Montsià).

Els nostres racons

L’Ampolla. Cap Roig. Restaurant Perales, un plaer. Caminem per les cales cap al nord, el Perelló, fins a la platja de Sta. Llúcia. Després, parts una mica difícils, caminant entre les roques, a peu de mar, fins que tornem a tenir sender, passem pel cap Santes Creus, i la llacuna, les fortificacions i arribem al Port natural de l’Estany Gras, a l’Ametlla de Mar. 11 km.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Deltebre. Ecomuseu: flora, fauna, aquari, venda productes de la zona… Creuar el pont Lo Passador, del 2010, que substituí les antigues barques de pas. A l’altra banda, a S. Jaume d’Enveja, recórrer la ruta de l’Anita, un sender paral·lel al riu direcció nord, per conèixer la història del vapor que s’enfonsà allà al davant. A Balada, fer una ullada el petit nucli i el baladre monumental.

Pont Lo Passador

Pont lo Passador. Deltebre Foto: gloriacondal

Desembocadura de l’Ebre. Aparcar al càmping l’Aube i caminar cent metres fins a la duna del Muntell de les verges, (columnes de totes les verges per on passa l’Ebre des del naixement) amb vistes a l’illa de Buda i l’antiga desembocadura. Tornem al càmping i recorrem el sender paral·lel al riu, amb miradors, un zigurat, zona del Garxal, la desembocadura nova, i com que tenim ganes de més, continuem pel GR cap a la platja de Riumar, amb dunes i el darrer mirador.

Roca Foradada. Des de S.Carles  de la Ràpita, a la serra del Montsià (vegeu detalls aquí), i de nou a la Ràpita, visita als Ullals de Baltasar, surgències d’aigües subterrànies amb flora i fauna específiques.

Ullals de Baltasar

Ullals de Baltasar. S. Carles Ràpita. Foto: gloriacondal

– Escapada a Ulldecona, a l’interior. Visita del nucli antic i del castell, per una banda, i les pintures rupestres a la serra de Godall, just darrera l’ermita de la Pietat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

– Visita a Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre, amb els ponts, el turó i el castell de la Suda, la catedral, edificis modernistes i els Reials Col·legis, el millor conjunt del Renaixement de Catalunya.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El Delta i voltants, no s’acaba mai. Cal tornar-hi i enamorar-se de més racons i paisatges. Veure’l en èpoques diferents, descobrir com canvien els arrossars o saber si és temporada de musclos, o a quina hora i en quin lloc podem veure més flamencs… Lo Delta és molt riu, i lo riu és vida, com diuen aquí els seus defensors des de fa molts anys.

Camí platja Marquesa

Camí platja Marquesa. Foto: gloriacondal

Far Fangar

Far Fangar. Delta. Foto: gloriacondal

L'Encanyissada

L’Encanyissada.Delta. Foto: gloriacondal

La Ràpita

Far S. Carles Ràpita. Foto: gloriacondal

Poble Nou

Poble Nou Delta. Foto: gloriacondal

Anuncis
Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

La Foradada. Montsià

GR 92 a la Foradada

GR 92 a la Foradada. Montsià. Foto: gloriacondal

La roca Foradada (698 m) és un cim emblemàtic a la serra del Montsià, un massís calcari cobert de matollar des del qual es domina el Delta de l’Ebre, tot i que el punt més alt de la serra és la Torreta, de 764 m. A la N 340, al terme de S. Carles de la Ràpita, trenquem per una carretera local asfaltada i estreta, que indica La Foradada i circulem uns 3 km fins al pàrquing de Cocó de Jordi, on deixem el cotxe.

Mas redo, cami de la Foradada, Montsia

Mas redo, cami de la Foradada, Montsia. Foto: gloriacondal

Comencem a pujar un sender marcat de blanc i groc. Una mica abans d’arribar a la font de Burgar, a 1,35 km, veiem restes d’un forn de calç, habituals en aquesta zona. El bosc de Burgar, on ens trobem, és un alzinar (o carrasca, com diuen aquí), amb marfull, arboços, llentiscles, galzerans, esparragueres i plantes enfiladisses. A l’esplanada, un regueró d’aigua, granotes i gripaus. Aquí trobem les marques roges i blanques del GR 92, que a partir d’ara conviu amb les grogues. Pugem per un sender que voreja el torrent. Cel tapat i cada vegada més boira. Arribem a les ruïnes del mas Redó (a 2,15 km), imponent, tot pedra, i seguim el sender fins al punt on per la dreta el GR continua cap a Ulldecona (9,9 km). Tornem a seguir les marques grogues, uns 250 m, fins arribar a dalt, a la Foradada. Tres grans rocs ocupen el centre del «forat».

Badia Alfacs des de Foradada

Vistes des de la Foradada. S. Carles Ràpita, punta Banya. Foto: gloriacondal

Ens imaginàvem que no veuríem res però veiem la badia dels Alfacs, la Ràpita… en blanc i negre, amb uns nuvolots grisos que sembla que estigui plovent damunt de la Banya. Olor de romaní i cants d’ocells. Seiem, mengem el picnic i contemplem. El cel va aclarint fins que no queda ni un núvol i surt el sol, potent. Ara ho veiem més clar. Ens ha agradat pujar-hi després de fer-ho fa molts anys, amb el Club Muntanyenc Mollet.

Punta Banya des de Foradada

Punta Banya des de Foradada. Montsià. FOto: gloriacondal

Fem la baixada pel mateix camí, sense pressa, fins a l’aparcament.

Hem trigat unes 2 hores per pujar i 1:30 h per baixar. Total: 7,2 km

Hi ha l’opció de pujar-hi des d’Ulldecona, però és més llarga (uns 10 km) i amb més desnivell

La Foradada

La Foradada. MOntsià. Foto: gloriacondal

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Cold war

cold war

Cold war

L’acció discorre entre els anys 50 i 60, en plena guerra freda a Europa. Ell és músic i recorre Polònia recollint música folklòrica. Ella, una sobrevivent, entra en un cor que ell dirigeix, per cantar i ballar, i s’enamoren. El comissari polític, Kaczmarek (Borys Szyc), organitza una gira per Europa, el primer lloc, al Berlín ocupat. Allà ell planteja a Zula escapar-se al Berlín lliure, perquè no suporta la falta de llibertats, però ella no apareix. El veiem temps després, a París, on ella hi va fer un bolo,viuen plegats un temps, però no s’hi troba bé i marxa. En un altre bolo a Split (Ioguslàvia), on va ell per veure-la, la policia política el deté, el deporta il·legalment a Polònia i l’interna en un camp de treball. Quan Zula se n’assabenta el visita i li promet treure’l, cosa que aconsegueix. Però ell ja no pot tocar el piano perquè li han trencat els dits de la mà i Zula s’ha acabat casant amb Kaczmarek, amb qui té una filla. La tristor domina les seves vides. No poden estar junts, no poden estar separats. Retornen al paisatge on es van conèixer, en unes ruïnes on hi ha una capella ortodoxa. Allà es juren amor etern. Ja mai més ningú els podrà separar.

clture

Cold war. París. Fotografia extreta de ClTure

Director i guionista: Pawel Pawlikowski. Els actors principals: Joanna Julig (Zula), Tomasz Kot (Wiktor), que porten el nom dels seus pares, en qui està inspirada la pel·lícula.

Rodada en blanc i negre, format 4.3 (que deixa molt aire per sobre dels caps) i amb fosos en negre entre seqüències.

La música és un dels protagonistes de la pel·lícula. En aquest enllaç podeu trobar la banda sonora.

La pel·lícula anterior de Pawlikowski fou Ida, Oscar 2018 a la Millor Pel·lícula de Parla no Anglesa. Amb Cold war va guanyar el Premi a millor direcció al Festival de Cannes 2018.

Publicat dins de Cinema | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Les tines del Pont de Vilomara

Fa més de 150 anys, les vinyes dominaven el paisatge de la comarca del Bages. Els pagesos, per no haver de transportar el raïm fins a les masies, van construir tines i barraques de pedra per treballar millor i evitar que la collita es fes malbé. A la vall del Flequer, entre el Pont de Vilamora i Rocafort en podem observar una bona mostra. Ara no queda ni un cep, les vinyes van ser engolides per boscos de pins i roures, però podem observar les restes per un itinerari senzill i ben senyalitzat.

Tines Vall Flequer

Tines del Pont de Vilomara. Vall Flequer

Deixem el cotxe al km 4 de la crta de Pont de Vilomara a Rocafort (BV 1224), al pàrquing de Ca n’Oristrell, on hi ha un mapa i informació de la ruta.

retol cami tines vilomara

Inici camí Tines el Pont de Vilomara. Foto: gloriacondal

Què són les tines? Unes construccions de morter de calç que es construeixen el s. XIX, folrades amb cairons (rajoles de ceràmica cuita) envernissats, amb la part superior coberta per una falsa cúpula. Les antigues són rodones però més endavant les fan quadrades. A baix hi ha la pedra de boixa, amb un forat que es tapava amb un tronc de boix (d’aquí el nom); també s’hi podien posar aixetes, però eren molt cares. El terra on s’aixafava el raïm (posts) era de fusta i per allà s’escolava el suc.

Recorregut tines pont vilomara

Recorregut tines vall Flequer. Dibuis extret del web totnens.cat

Les primeres que trobem són les Tines del Bleda, dins del bosc, una petita agrupació on també hi ha una pedra on es posava una premsa desmuntable.

les tines del bleda

Les tines del Bleda. Foto: gloriacondal

Creuem el riu per continuar i anem per un sender per arribar a les Tines del Tosques. Deu minuts després trobem un dipòsit de vinya, per recollir aigua que es feia servir per elaborar un caldo que mantenia les fulles dels ceps sanes.

Tines Tosques

Tines Tosques. Vall Flequer. Foto: gloriacondal

Continuant avall, sempre senyalitzat, baixem per un sender fins arribar a les Tines d’Escudelleta, el grup més nombrós, tocant al torrent. Aquí trobem una premsa fixa, de la qual encara queden restes de la pedra de la base.

Tines Pont de Vilomara

Tines d’Escudelleta. Vall del Flequer. Foto: gloriacondal

Continuem el camí i en arribar a la pista girem a la dreta per veure les darreres, les Tines del Ricardo, també tocant al torrent, força ben conservades.

Tines Ricardo

Tines del Ricardo. El Pont de Vilomara. Vall Flequer. Foto: gloriacondal

Retornem a la pista principal per anar en direcció al pàrquing, tot fent una parada en un indret on teniem una magnífica vista de les Tines de l’Escudelleta

vista tines escudelleta

Tines d’Escudelleta. El Pont de Vilomara. Vall Flequer. Foto: gloriacondal

Tornem a la crta BV 1224 en direcció a Mura i ens desviem per visitar el Puig de la Balma on es va rodar part de la pel·lícula Pa Negre. Retornem a la carretera i continuem fins al centre de Mura. Allà dinem de carmanyola i després fem una volta pel poble, molt animat. Retornem cap al Vallès oriental per la BV 1221 en direcció Matadepera, amb el regal d’una llum de llustres que il·lumina el Montcau i després la Mola.

Distància recorregut tines: 5,6 Km – Temps: 1,30h aprox – Circular

puig de la balma

Puig de la Balma. Bages. Foto: gloriacondal

 

 

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Roma, pel·lícula

Inici dels anys 70 al barri de Roma, Mèxic DF. Una família de classe mitjana: pare, mare, 4 fills, iaia i minyones. Els records d’Alfonso Cuarón, director, guionista, fotografia, muntatge… una peli filmada amb una càmera digital. Un tros de vida en blanc i negre. Durada: 135′ (2 h i 15′). Estrenada a Netflix i alguns -pocs- cinemes. I l’escàndol de la portada de VOGUE.

Comencem en el pati d’una casa on hi ha un gos que sempre hi deixa les caques que la minyona, Cleo, neteja. Tots l’estimen molt, però les fronteres hi són. El pas de temps és lent, el plànols, generals i panoràmics… o detalls aparentment banals que capta la càmera: roba estesa, una escombra i la galleda que neteja les caques, una finestra bruta… Sota l’aparent calma familiar, hi ha ombres, incerteses, trencaments… El temps lliure de les minyones, la caiguda de Cleo en mans d’un home, les revoltes dels estudiants al carrer, el lumpen convertit en paramilitar…

roma familia

La familia. ROMA d’Alfonso Cuaron

El pare de família els abandona, la Sofia, la mare, no pot amb tot, la Cleo cau en una depressió perquè també és abandonada. “Les dones sempre estem soles”, diu la mestressa. I llavors teixeixen complicitats. La Cleo d’ulls tristos continua lluitant, la Sofia també. La iaia fa el que pot…

No passa res i passa tot en una successió lenta d’escenes. Podríem parlar de poesia? Moments de patiment, també.

La vam veure al cinema Verdi de Barcelona en una sessió matinal, amb subtítols en castellà (no només les escenes on les minyones parlen en la seva llengua, sinó tota la pel·lícula. NO CALIA), i ens va agradar.

Trailer: https://www.netflix.com/es/title/80240715 

Gran treball de Yalitza Aparicio (Cleo) i Marina de Tavira (Sofia). Premiada al Festival de Venècia el 2018, la pel·lícula té 10 nominacions als premis Oscar de 2019. I a propòsit de l’actriu Yalitza, us expliquem un fet arran de ser portada en la revista VOGUE, que ha provocat un gran escàndol entre una part de la societat conservadora. Una cosa és fer de minyona en una pel·lícula, que encaixa en els patrons mentals d’aquests carques, i l’altra ser portada de VOGUE. (Vegeu aquest article).

yaliza aparicio

 

Publicat dins de Cinema | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Balanç del blog 2018

Durant l’any 2018 el nostre blog ha rebut 15.674 visites (el 2017 van ser 12.520). Des que vam començar l’any 2012, amb poc més de 2.000 visites, anem incrementant, de manera suau però permanent.

BLOG GLORIACONDAL.COM

Les entrades més vistes han estat

A peu per la costa del Maresme (sumant els diferents posts, amb 6.107 visites), que continua líder, com l’any passat. En segon lloc, ja amb molta diferència, Elizondo. Tras los pasos de Amaia Salazar, seguit de

Ruta de l’exili: la Vajol, coll de Lli, coll de Manrella

Com es diu coixinera en castellà

Gorgs de les Planes d’Hostoles

Les colònies tèxtils del Llobregat, (líders fins el 2015, desbancats després per la Costa del Maresme)

Continuen

Solitud

Tramuntana

Castellserà, entre l’Urgell i la Noguera… i molts altres fins arribar a 407.

Per països, la majoria dels visitants són d’Espanya (l’estadística no diferencia zones), seguit dels EUA, Grècia, França, Alemanya, Canadà i Regne Unit… i llocs tan allunyats com Hong Kong, república de Sud-Àfrica, Vietnam, Iraq o Nigèria, amb un total de 67 països diferents.

Gràcies a totes les persones que ens visiten!

 

 

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Turó de l’Escletxa

turo escletxa

Turó de l’Escletxa, a la dreta. Foto: gloriacondal

Sortim de Mollet amb una llum especial. Mentre veiem el sol entre núvols, a l’altra banda tenim un cel blau fosc, quasi negre. La Mola té una claror especial, preciosa. L’objectiu de l’excursió d’avui és pujar el pessebre del Club Muntanyenc Mollet al turó de l’Escletxa, al Bages.

Can Gall de Dalt

Can Gall de Dalt. Castellbell i el Vilar. Foto: gloriacondal

Després de passar Terrassa veiem la silueta del Torrot de l’Obac o la Torrota, de Vacarisses. Una mica més endavant arribem al Gall Pigat, una urbanització del municipi de Castellbell i el Vilar situada a la banda sud-oriental, al sud de la Bauma, que marca el límit amb el terme de Vacarisses. Aparquem tocant a la carretera, en una esplanada on hi ha una pila de contenidors, a tocar del ranxo de cavalls Natural Hipic. Abans de començar a caminar prenem la xocolata desfeta ben calenteta amb melindros, obsequi del Club. Creuem la carretera per sobre les vies del tren, passem sota el túnel de la C-16 i comencem a pujar.

cabana pedra sec

Cabana de pedra seca. Al fons, Montserrat. Foto: gloriacondal

Al cap de poca estona passem pel costat de les ruïnes de can Gall de Dalt. Pugem pel sender seguint les indicacions blanques i vermelles del GR-5, arribem a una pista, que seguim a l’esquerra, i tornem a prendre un corriol per acabar de pujar el desnivell. Tot el camí, vistes espectaculars i diferents de Montserrat, i també, als vorals del camí, elements de patrimoni agrícola com barraques de pedra seca, brucs, farigoles i romanís, amb pins, roures i alzines.

montserrat desde escletxa

Montserrat des del turó de l’Escletxa. Foto: gloriacondal

El Turó de l’Escletxa és un cim de 447 m, a mig camí entre els parcs naturals de S. Llorenç del Munt i de Montserrat, inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Fa uns anys era un pas tradicional per accedir fàcilment dalt dels cingles que envolten el turó, però una esllavissada el va tancar. Els equipadors de la VF de la Cinglera del Resistent (Castellbell i el Vilar) ho van arranjar i es va recuperar. Amb la inclusió dins dels 100 Cims, se l’està coneixent més.

pessebre CMM

Pessebre 2018 CLub Muntanyenc Mollet. Ceramista: PIlar Montserrat. Foto: gloriacondal

Arribem a dalt, on trobem un vèrtec geodèsic en un espai petit, justet per la quantitat de gent que som. Mirem i repassem els cims de Montserrat… alguns del grup van estar ahir al santuari, dins l’etapa 3 del GR 5, La Beguda Alta-Montserrat. Col·loquem el pessebre sobre el vèrtex, repartim panderetes entre la quitxalla, als més grans les gorres vermelles, acordió a punt… i comencem a cantar nadales; després, repartim neules i vi dolç. Deixem el pessebre a la barraca que hi ha una mica més avall, a veure si no ens el prenen (perquè l’anem a recollir dintre d’unes setmanes i l’any passat algun brètol el va robar). Sort que tenim una artista ceramista que n’ha fet un altre. Gràcies pert la persistència, Pilar!

pessebre escletxa

Grup Club Muntanyenc Mollet. Turó de l’Escletxa. Foto: joan Planas

Baixem tot fent una petita variant (marques verdes) i arribem a Mollet a l’hora de dinar. Salutacions, comiats i bons desitjos per a tothom.

8 km/ Desnivell ↑ 220 m / ↓ 220 m. Durada: 3.30 h /Circular / Dificultat: Baixa

mapa escletxa

Mapa situació turó de l’Escletxa

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a , , | 1 comentari