Recorrem els punts relacionats amb l’èxode dels refugiats que van fugir a França a principis de l’any 1939. Prats de Molló era un poblet de 2.100 habitants. Cap a la meitat de gener hi van començar a arribar homes, dones, infants i militars. En dos mesos hi van passar 100.000 refugiats. Primer van estar en escoles, a l’església i en cases particulars, però de seguida es va necessitar més espai i es va fer servir l’únic que tenien a mà: els prats propers al poble.
Fem una primera parada al poble de Molló, a Catalunya. Des d’aquí es podia fugir pel coll d’Ares o per l’antic camí de Camprodon que passava per la casilla dels carrabiners i el camí d’Espinavell al coll Pregon. La majoria de gent passava pel coll d’Ares però molts militars ho van fer pels corriols per frenar l’avanç dels nacionals i donar temps als civil i als 3.000 ferits que havien evacuat de diferents hospitals de Camprodon per creuar la frontera. A la petita capella de Sant Sebastià de Molló es van refugiar militants d’ERC, UGT i Front Popular, que van deixar les sigles pintades a la façana. Més enllà, destaca l’església de Santa Cecília (Des de Molló es pot fer el tram fins a Camprodon de la ruta dels Maquis, que arriba fins a Manlleu).
El 1935 s’havia projectat una carretera que passés pel coll d’Ares, però amb la guerra tot va quedar aturat. No va ser fins el 1964 que s’inaugurà la carretera actual. Els primers anys hi havia un cadenat i no s’hi podia passar de nit. Per travessar-la calien permisos especials.Va ser així fins el 1992.
El camí de la Retirada recorre en 14 km la distància de Molló al coll d’Ares, i la baixada fins a Prats de Molló. Al Coll d’Ares encara hi ha l’antic edifici de la frontera francesa i un monument. Una mica més avall hi ha les restes de la capella Sta. Margarida Coll d’Ares el primer refugi passat el coll que va permetre acollir i salvar homes i dones quan baixaven cap a Prats.
“La població de Prats veu amb sorpresa com dalt de Sta. Margarida apareix una columna ininterrompuda de persones en direcció al poble. L’itinerari és el sender que des de coll d’Ares porta a Prats de Molló per Sta. Margarida, l’alt d’Aspinasse i els tres roures de la Boixeda” (Registre de successos de la brigada de duanes de Prats de Molló, 1939)
L’Ajuntament de Prats estava desbordat per l’allau de refugiats. Segons un informe municipal el 5-2-1939 plovia i nevava, els refugiats estaven xops i calia trobar-los sostre; les escoles es van omplir. Dones i nadons, nens i nenes que tremolaven de fred. Moltes llars els van obrir les portes, però 36 refugiats van morir (són en una fossa comuna del cementiri). En poques setmanes els van traslladar als camps de les platges d’Argelers, Sant Cebrià i Barcarès o Vernet.
Anys abans de la guerra civil, el 1926 hi va haver els Fets de Prats de Molló, un intent d’acció armada de Francesc Macià. Des de Villa Denise, una torre amagada enmig del bosc, tocant a Prats de Molló, Macià, que s’havia exiliat quan Primo de Rivera va fer el cop d’estat el 1923, va intentar aconseguir ajut de la Unió Soviètica, però no va poder ser. Llavors reuneix un grup d’adeptes, amb l’ajuda de Ventura Gassol, el seu home de confiança amb l’objectiu d’arribar a Olot, on s’havien de trobar amb altres i anar tots plegats a Barcelona, on la CNT tenia la consigna de declarar una vaga general. Però van ser detinguts i jutjats. Macià se’n va sortir i el “fet català” es va internacionalitzar. Quan Primo cau, Macià torna a Catalunya i el 1931 és elegit president de a Generalitat. El mateix any va proclamar la república catalana, que només va durar uns dies.
El Centre d’Interpretació La Verneda, obert fa poc, és un espai cultural transfronterer d’obligada visita, com també el Fort Lagarde, que des d’un turó domina la ciutadella de Prats.
Altres entrades relacionades amb l’exili i la guerra civil:
Camins de l’exili. De Cerbere a Portbou
Ruta de l’exili: la Vajol, coll de Lli, coll Manrella
Camps de l’exili: de Ribesaltes a Argelers
Pollença (Mallorca): espais de memòria històrica
Gloria Condal 