Gloria Condal

Al Pilion, el primer punt on vam estar el setembre de 2007 s’havien cremat alguns boscos ja al mes de juny. Vam viure algunes tempestes de mar, de nit, que feien basarda, perquè ens arribaven les ones fins a la finestra de l’habitació on dormíem, a uns 10 m del mar. Poca gent, muntanyes impressionants, pobles tradicionals i cales d’aigües transparents.

Hi arribem amb un cotxe llogat a l’aeroport d’Atenes, per carretera, fent nit en un llogarret de platja, davant l’enorme illa d’Eubea. Poc abans de Lamià arribem a les Termòpiles (que significa “portes calentes”), un congost entre el mont Eta i el golf de Maliaco que unia la Tessàlia amb la Grècia central i punt estratègic a l’antiguitat. El persa Xerxes envaí Grècia l’any 480 aC, 10 anys després que els grecs derrotessin el seu pare Dàrius a la batalla de Marató, en una zona plena de fonollars (“marató” significa fonoll).

Atenes i Esparta s’havien unit contra els perses, guanyaven ells grecs, però un soldat els traí i resistiren fins a la mort. A l’altra banda de la carretera hi ha el cim Kolonos, escenari de l’última batalla. Un monument i una estàtua recorden: “Caminant, vés a dir a Esparta que hem mort aquí per obeir les seves lleis”. A partir d’aquella derrota, els perses avancen fins a Atenes. La batalla definitiva contra ells es lliurà a Salamina, on els grecs els derrotaren definitivament. Tres batalles, milers de morts, ciutats destrossades i victòria final dels grecs.

Ens allotgem a Afissos, a 5 m del mar, però les muntanyes són a tocar. Com si estiguéssim al Montseny. El cim més alt és l’Stavros (1.624 m). La península és estreta, i quan puges del mar cap amunt, et trobes petits pobles de muntanya encantadors: Miliés, Visitza, Pinakates, Agios Giorgos, Neoxori… Llavors, quan vols, baixes avall i trobes platgetes com Koropi, Trikeri, Marazias, Milina… pocs indicadors i alguna volta de més. Es poden fer rutes a peu per a tots els gustos.

Arreu, ambient electoral perquè hi havia eleccions generals. Els grans partits feien propaganda a TV i diaris. Els petits enganxaven cartells a parets i fanals. Mítings animats i plens de colors. De dreta a esquerra, tres colors: blau, verd i roig. Ha guanyat la dreta, malgrat els focs. I és que van seguir l’exemple dels polítics gallecs amb el “chapapote”: inunda els afectats de diners i et votaran. En el cas grec, amb el que pagaven per una olivera cremada, si no se’ls havia cremat, segur que la cremaven per poder cobrar la indemnització! La dreta en sap molt de tapar boques.

A l’hivern aquestes muntanyes es cobreixen de neu.

Destaquem, al poble d’Anakasià, el Museu Teófilos, una casa comprada el 1905 per un potentat de la regió Kontos, on va viure el pintor Teòfilos, pintant quadres i fent la decoració de les parets de la casa. Hi ha alguns quadres però el més interessant és veure les pintures murals, amb temàtiques de fets històrics, religiosos i altres. Han mantingut la casa més o menys com estava, amb la cuina, l’habitació i les sales. El vaig descobrir a Mitilene on hi ha un petit museu amb molta obra seva. Nascut i mort en aquesta illa, un temps va viure al Pilion, pintant sempre, decorant hostals, tavernes i cases amb les seves pintures naïf.

Makrinitsa, a 700 m sobre el nivell del mar, amb vistes precioses de tot el golf i de la ciutat de Volos. En temps bizantins va ser el centre de poder feudal de Konstantinos Melissinos, que fundà el monestir de la Verge Maria. Al voltant, en temps otomans, hi vivien unes 4.000 persones que treballaven en la indústria tèxtil i de la pell fins el 1821.

A Volos, la capital de Pelion, hi ha un record per als argonautes, els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la recerca del velló d’or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

Escultura de la nau dels argonautes a Volos, Grècia. Foto: gloriacondal