Yellowstone és un volcà adormit entre tres estats: Wyoming, Idaho i Montana, situat damunt d’una gran bossa de magma a molt poca profunditat. L’última erupció va ser fa 640.000 milions d’anys, però qualsevol dia pot despertar, i llavors tots tremolarem.
Llac Yellowstone
Algunes xifres: 900.000 ha, 2.400 m d’alçada, 4.500 km de rius, més de 300 cascades, prop de 500 guèisers, 564 km de camins i carreteres… Hi arribàvem un dimarts i en marxàvem un dissabte. Vam repartir la nostra estada d’aquesta manera:
Bisó
El primer dia recorrem el sud i centre est. A West Thumb ens iniciem en els guèisers i piscines de colors mil provocats per bacteris, minerals i sulfurs, tot tocant al llac; al fons, les muntanyes d’Absàroka. A Mud Volcano sulfur domina una forta olor d’ou podrit. El sofre, en forma de sulfur de ferro, dóna les característiques dels tons grisos, amb piscines de colors i de fang, fent xup-xup. Uns metres més amunt, a l’altra banda de la carretera, hi ha Sulfur Caldron, d’un groc potent i àcid. Allotjades a Grant Village (Xanterra,) entre pins, baixàvem cada dia a sopar a Lake House, una cafeteria-restaurant de fusta sobre el Llac Yellowstone (176 km de costa), on gaudíem d’amanides i hamburgueses de vedella, bisó o búfal genials, acompanyades de bones cerveses o vins.
West Thum
Al Centre visitants de Grand Village hi ha una exposició dedicada al foc, els efectes, les causes, els remeis… i passen una pel·lícula amb les diferents posicions de deixar fer la natura fins al màxim, o intervenir. Les pràctiques tradicionals de les tribus, com la gestió del foc, les artigues itinerants, o el maneig dels grans ramats de bisons… es van substituir per l’anomenada regulació natural basada en la no intervenció.
Lake House
El segon dia fem el sud i centre oest: Old Faithful i Norris. Pugem cap a Old Faithful (hi ha un hotel de fusta on val la pena entrar!) i tenim la sort que el guèiser que dóna nom a la zona esclata al cap de poc (al Centre de Visitants tenen les previsions del dia). Comença escopint aigua, cada cop més, fins que puja amunt, però no és una filera d’aigua prima, sinó que s’eixampla i el mateix vapor fa que no es vegi clar el raig que surt de sota terra. Quan acaba, fem tot el sender per veure les pools, fumaroles, vents i guèisers. Colors mil, de nou, esquitxos, formes i rierols.
Guèiser Old Faifhful
Old Faithful pool
Old Faithful pool
Olld Faithful
Pugem en direcció Madison fins a Norris Geyser Basin, amb dues zones, Back Basin, amb guèisers, fons calentes, fumaroles i mudpots. A destacar, l’anomenat Stambost, que feia molts anys que no piulava (des del 2000) fins que el 31 de juliol 2013, va eruptar de nou. A la banda de Porcelain Basin, espectaculars fonts i guèisers, i un llac de colors.
Lower Geyser. Yellowstone
Norris. Mule deer
Tornem a baixar, fent el que havíem deixat al pujar: Artist’s Point no és un lloc especialment remarcable, però sí que val la pena desviar-se per Firehole Canyon drive, una petita carretera d’una sola direcció de qualitat paisatgística excel·lent: un salt d’aigua, Firehole falls, i mirant amunt, uns pics punxeguts. El riu s’estreny al canó i forma una mena de piscina natural on hi ha gent banyant-se, una delícia. Retornades a la carretera, ens anem aturant a tots els punts d’interès fins arribar a Lower Geyser, on hi ha Great Fountain Geyser. A Midway Geyser, visitem el Grand Prismatic Spring. Continuem per Biscuit Basin i, finalment, a Black Sand Basin, veiem els últims guèisers del dia on rebem l’obsequi d’una erupció no prevista. Gràcies, petit!
Firehole falls. Yellowstone
El tercer dia pugem al nord: Rossevelt, verge, remota, amb boscos, valls i cascades. Mammouth, amb les terrasses de travertí i fonts d’aigua calenta. I la solitària Vall de Lamar. Arribem a Dunraven Pass, a 2.700 m. Al nostre voltant, un bosc que es va cremar, on van mantenir els pins secs i negres que van quedar drets, més tots els que van caure a terra. El paisatge és un primer terme de pins verds, baixets, i entremig, pals prims, secs i negres que sobresurten uns quants metres. Arribem al peu del mont Wastburn, a 3.122 m. i el paisatge va canviant. Veiem xaragalls immensos i baixem. Falta poc per Tower-Roosevelt. Hi ha obres a la carretera i cues. Passem per Blacktail plateau, ens aturem i caminem una estona fins al Blaktail, tot guaitant de lluny les Terrasses de Mammouth. Quan hi arribem, recórrer-les de baix i de dalt porta una bona estona i pujar moltes escales.
Mammouth. Yellowstone
Mammouth. Yellowstone
Quan som a baix, un gran cérvol descansa a l’ombra d’un arbre, al costat de l’hotel.
Cérvol. Yellowstone
Tornant cap al sud, ens aturem en altres punts d’interès, no excessivament excepcionals (Wraight Falls, Blacktail Plateau Drive…). I després trenquem per la carretera en direcció a l’entrada nord, que passa per la Vall de Lamar, paral·lela al riu del mateix nom. Vall oberta, amb prats i molt bestiar, ja que veiem ramats nombrosos de búfals i bisons, a més de pronghorn.
Riu Lamar. Yellowstone
De moment, llevat d’ossos, ja hem vist els animals grans que esperàvem. Baixem una estona a la llera del riu, on pesquen molts pescadors de canya. El sol és potent i hi estem de gust fins que… de la riba contrària, un bisó entra a l’aigua a beure, i creua el riu en la nostra direcció. Nosaltres ens calcem les sandàlies, agafem les motxilles i mirant-lo de cua d’ull per veure la direcció que pren (sembla que s’està rumiant si ve o no), marxem a pas viu però aparentant calma. El bisó decideix que no seríem el seu plat favorit i mentre nosaltres enfilem el caminem cap amunt la carretera, ell se’n va en direcció contrària.
El bisó que ens va venir a veure
El darrer dia el dedicar a fer el Grand Cannyon del riu Yellowstone, caminant. L’endemà marxem. Ah! L’ós Yogi i el Boo-Boo eren habitants d’un parc fictici anomenat Jellystone. Res a veure amb aquest parc.
Grand Teton
Serralada Teton
El parc de Teton és una gran vall flanquejada per les Rocky Mountains de més de 3.500 m amb paisatge alpí i cims de més de 4.000 m i varietat d’animals a les planúries. La carretera del parc de Grand Teton segueix la base de la serralada de Teton, del nord, a Moose, fins a la confluència del Jackson Lake. Ens aturem al Centre de visitants del Parc de Teton. Colter Bay, està molt sec, però el llac Jackson té més aigua, hi circulem paral·leles. Des del mirador de Willow Flats, intentem veure l’impressionant paisatge que sabem que hi ha, però hi ha moltíssima boira i quasi no es veu res. Més avall hi ha l’embassament al riu Snake i encara més al sud, Signal Mountain, un cim de 2.355 m on es pot pujar amb cotxe fins a dalt, amb vistes, d’una banda, de la Vall de Buffalo, dels llacs Two Ocean i Matilde… i de l’altra, la serralada impressionant de Teton i el llac Jackson, però encara és massa d’hora i el sol dubte en sortir.
Llac Jenny
Continuem avall fins a Jenny Lake amb vistes als cims i agafem la barca que travessa el llac (s’hi pot donar la volta caminant); d’aquella banda caminem 1,6 km fins a les Hidden Falls i després pugem a Inspiration Point, des d’on veiem una panoràmica de tot el llac, uns 2 km de pendent pronunciat, d’una ruta molt popular. La boira ha marxat força i podem veure els principals cims: el Grand Teton, de 4.197 m; el Moran, de 3.842; el S. John, de 3.484 m, just sobre on hem anat; l’Owen, de 3.940, el Teewinot, de 3.756, el Mig Tetó de 3.902, i el Sud Tetó, de 3.814.
Grand Teton 4.197 m
Encara fem una altra parada a Lupine Meadows, on hi ha senders per pujar cap als llacs, el primer, el Bradley. No hi veiem feres, però sí moltes aus i els seus sons.
Vigileu els ossos! Be aware!
Teton pateix la proximitat de Yellowstone, que és potent, però són parcs molt diferents. Si volem fer muntanya, seria en aquest segon on hauríem d’anar. Guaitar els cims des de baix fa venir salivera.
44.427963
-110.588455
Gloria Condal 