Sifnos. Tàperes assecant-se
Sifnos té 70 km de costa i és força àrida i muntanyosa. El port és Kamares, un poble blanc davant d’una platja maca, amb molta vida, on ens allotgem nosaltres (Leonidas rooms). Sifnos era una illa molt rica, però les mines es van començar a exhaurir i un tsunami les acabà destruint. D’aquí sorgeixen refranys com: ser com un pobre de Sifnos o actuar com un sifni (actuar malvadament). Ara viuen de l’agricultura (tàperes i oli), la ramaderia i del turisme, tot i que encara té mines d’or i de plata.
Per anar a qualsevol lloc cal pujar sempre fins a la capital, Apollonia, a l’interior, amb forma d’amfiteatre a tres nivells. De lluny es veuen multitud de cases blanques escampades i cúpules d’esglésies perquè s’ajunta amb altres nuclis com Exambela, Kato Petali i Ano Petali, Artemonas (amb molins) i Katavati. Una dona de cabells blancs a qui hem preguntat pel centre ens ha estat explicant que era “kato, kato…”; ella vivia a Exambela, passant per aquell caminet, veieu? Nosaltres l’hem trobada una mica despenjada, aquesta ciutat, amb poc d’encant.
Sifnos. Kastro
A 2 km hi ha Kastro, l’antiga capital, amb restes del castell venecià i muralles dalt d’un turó. La majoria dels pocs turistes que hi ha encara no s’han llevat i tot està en silenci. Un paleta puja amb un ruc carregat. Testos de plantes i tàperes que floreixen a qualsevol cantonada. Cúpules i creus d’esglésies. Carrers blancs, molt blancs i persianes blaves, però també vermelles, verdes i algunes grogues. Ja fa una calor intensa i són les 10 del matí. Vistes de la mar, que fa camins i dreceres, i de la petita Església dels Set Màrtirs, al fons, tocant a mar.
Església set màrtirs. Kastro. SIfnos
D’Apollonia s’arriba a l’acròpolis d’Agios Andreas, una fortificació del s XIII aC dalt d’un turó. La vista aèria aèria és impressionant, però des de terra, tot són pedres. Baixem cap a Vazí, una badia molt tancada amb una llarga platja de sorra, un petit nucli de casetes blanques i l’església de Taxiarquis, tocant a mar, blanca i amb dues petites cúpules. una altra badia i una platgeta amb tamarius grans i una taverna. El monestir de Xrisopigí, potser la imatge més coneguda de l’illa, es troba en una estreta franja de terra tocant a mar. Blanc sobre blau. Un home que viu allà té cura de l’església i ens convida a beure aigua fresca d’una font. A la dreta hi ha la platja d’Apokoftos i a l’esquerra una petita cala de pedres, Saures.
Sifnos. Monestir Xrisopogí
Platís Gialós és una cala de sorra força tancada, amb cases blanques, alguns hotels i restaurants. Dinem en una taverna on constatem que el wifi públic arriba a tot arreu. Faros és una cala més petita al costat d’una altra, Fasolú amb alguns tamarius, i tavernes. Fa una calor intensa i seiem en un cafè on prenem els millors expressos i frapés de tot el viatge.
Gloria Condal 