“El plaer no residia en el destí. Com podem viure sense viatjar?”, afirma l’autora, Teresa Duch, al relat “El viatge”. I llavors sabem què vol i qui és l’Enriqueta. A través de personatges diversos (no necessàriament humans), i dels paisatges del seu poble, Vimbodí i Poblet i de la conca de Barberà, trobem un munt d’éssers abrandats, que és el mateix que dir arrauxats (el Banc Sabadell i el seny potser no hi encaixarien gaire) de reaccions inesperades.
Vimbodí
El relat *Neu (“nou” en alemany) que podeu llegir sencer a l’enllaç, és una narració punyent de la situació de crisi en què ens trobem. A “Història d’una artista del trapezi” la protagonista es diu com ella i, com ella, ha nascut a la Conca de Barberà, però en el relat, és d’una família de trapezistes que un dia se’n va lluny a fer circ, fins que retorna a Catalunya per acabar treballant en una entitat bancària i, arran d’un atac de cor, comença a escriure llibres relacionats amb la vida del circ. Ha trobat la seva vocació: escriure. I aquí el personatge torna a ser la mateixa autora.
Ens ha agradat molt “L’Esperança i la vall”, la història d’una dona nascuda els anys 40 entre muntanyes que ha convertit la casa de pagès en casa de turisme rural, fet que l’ajuda a sortir de l’avorrida quotidianitat. Però no ha sortit mai d’allà i, tot i que s’estima el seu entorn, les muntanyes s’han convertit en presó. Llavors pren un decisió. “La Corall Vives”, amb un canvi de tipografia potent, ens ha fet riure molt. Curt, ple d’humor, de reivindicació feminista… i de denúncia social (per allò dels diners a Suïssa).
Viatgers insolits
A “por” trobem un personatge que aconsegueix vèncer la por, però quan pensem que ho domina tot, sobrevola l’Empordà en globus en un vol que no surt tan bé com es preveia. I ell troba la solució definitiva en un final ple d’ironia. El títol “Capgrós” giravolta a l’entorn del pessebre i les figuretes, en una reinvenció que acaba trastocant les coses. Ens ha agradat “Damunt meu, la Normandia”, un relat explicat per un soldat nazi que s’adona, massa tard que potser “sota aquell cel hi hauríem pogut cabre tots”.
Al relat de “Guia” trobem un àngel que s’encarrega de “guiar” un escriptor, i en un final irònic, l’àngel retorna al cel i fa el seu informe. “Heroi no de raça amb potes blanques” és un relat explicat per un gos que ens parla de la vida del seu amo, un físic que volta per tot el món i troba la manera d’acabar les guerres. El relat final que tanca el llibre és “Un món nou” amb els paràgrafs justificats centrats, amb l’aparició d’un nen extraterrestre enmig d’una tromba d’aigua a la via Augusta de Barcelona, que es converteix en un torrent i arrossega tots els cotxes avall. Diu la protagonista: “vaig intuir que la fi del món tan anunciada volia dir la fi del nostre món i jo, com a recompensa per haver ajudat l’extraterrestre, seria recompensada i passaria al nou món”.
Us recomanen aquests 17 relats plens d’imaginació, denúncia, ironia i humor, on l’autora juga amb tècniques narratives i tipografies diferents.
Dibuix de la portada: Marc A. Pérez Olivan
Impremta Virgili, 2012. 147 pàg.
Més informació al bloc de l’autora: http://salsa-ficcio.blogspot.com.es/
Gloria Condal 