Shantaram

Bombai

El personatge central, Lin, arriba a Bombai escapant d’una presó d’Austràlia. Allà coneix Prabaker, que el comença a guiar per la ciutat i aviat esdevenen amics. Visiten el poble natal d’ell, a les muntanyes, on la mare l’anomena Shantaram, que significa Home de Pau. A Bombai, Lin viu en un suburbi, el mateix de Prabaker; on coneix la gent i es fa un d’ells; amb els seus mínims coneixements de medicina, es troba fent de metge sense adonar-se’n. Però a fora hi ha un altre món, el de la prostitució de categoria, de madame Zhou, el del cafè Leopold’s; el de Carla, una dona enigmàtica, però incapaç d’estimar, de qui s’enamora, el món de Bollywood… Lin s’introdueix en les màfies locals i treballa per a ells, però un dia el detenen i va a parar a una presó terrible. De nou a fora, seguint el seu cap, Abdel Khader Khan, treballa en el mercat negre falsificant documents i després viatja a Afganistan. Som a la pàgina 805 del llibre: a partir d’aquí entrem en l’Afganistan ocupat pels russos, les lluites locals, el fred, la gana i les armes; un poble acostumat a la guerra des de fa generacions, que no sap fer altra cosa; al final el seu cap mor i ell retorna a Bombai. El llibre acaba quan Lin es replanteja marxar i potser escriure.

Llibre en bona part autobiogràfic, pot ser una novel·la d’amor a la ciutat de Bombai. També una novel·la d’aventura, una reflexió sobre el bé i el mal, o la denúncia de les corrupcions globalitzades i el negoci de les armes. Sembla que de tot plegat en sortirà una pel·lícula que han començat a rodar.
http://www.shantaram.com/

Autor: Gregory David Roberts. 1146 pàg. Editorial: Entramat, 2006

Publicat dins de Llibres | Etiquetat com a , , , , , | 2 comentaris

Casa de Misericòrdia

El títol del llibre és el d’on poema que conté, Casa de  Misericòrdia, concebut mentre l’autor visitava una exposició  sobre aquest hospici, un edifici auster, les sol·licituds de  vídues que no podien mantenir els fills, i els informes de  jutges i funcionaris. Eren institucions severes, dures,  lúgubres, però les mares sense recursos preferien per als  seus fills allò que la intempèrie.

La reflexió del poeta és que un poema pot servir poc per mitigar dolors i mancances però molt més trista és la intempèrie sense versos. La poesia, així, és concebuda com una mena de Casa de Misericòrdia.

Joan Margarit, arquitecte i poeta, nascut a Sanaüja (Lleida), el 1938, ha obtingut enguany el Premio Nacional de Poesia que atorga el Ministeri de Cultura, que reconeix la millor obra de poesia publicada el 2007. Casa de Misericòrdia ja havia obtingut el premi de la Crítica, el Rosalia de Castro i el de Poesia de Catalunya.

Per més informació, visiteu el web del poeta, molt interessant: Casa de Misericòrdia

El pare afusellat,
o, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins la Casa de Misericòrdia.

El fred del seu demà és en una instància.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l’última casa de misericòrdia.

Publicat dins de Llibres | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

El peix daurat

A El pez dorado Le Clézio dóna veu a una nena marroquina, raptada de petita, que va d’un lloc a un altre fins que s’escapa a París amb una altra noia. Allà viu en la marginalitat envoltada de personatges, alguns com ella, altres integrats en una societat on mai acaba d’encaixar. Lectora voraç, el seu literat preferit és Frantz Fanon. Al final de la narració es trasllada als Estats Units, sempre deambulant al marge de totes les lleis, on només vibra amb la música, l’expressió de la seva ànima trista i alhora lliure. Però tampoc hi arrela, necessita retornar als seus orígens.

L’últim premi Nobel de Literatura, admirador de Conrad i Stevenson, és el prototip del ciutadà del món. “No sóc un exiliat, potser un nómada, per raons econòmiques”. És nascut a Niça el 1940, de família immigrant procedent de l’illa Maurici. Entre les seves novel·les, L’atestat, La fièvre, El diluvi, Terra amata, La guerra. A Desert (1980), retrata els avantpassats de la seva dona, d’origen sahrahui. Viu 12 anys a Mèxic i dóna veu a les cultures indígenes amb Voyage de l’autre côté i Pavana (el combat contra l’empresa Mitsubishi, que volia instal·lar una fàbrica de sal en una zona on les balenes grises van a parir). La seva última novel·la, Ritournelle de la faim. Entre altres coses, diu: “Llegir novel·les et permet entendre el món. L’estrangeria és una de les constants de la meva obra”.

Aquesta primera novel·la que hem llegit, ens ha agradat; ben escrita, àgil i tendra, potser té un final una mica “precipitat”. Esperem que amb la concessió del Premi Nobel, les editorials s’animin a publicar-li més llibres, incloses les catalanes (per ara no hi ha cap llibre seu traduït a la nostra llengua).

J.M.G. Le Clézio, El pez dorado
Tusquets Editores, 231 pàgines

Publicat dins de Llibres | Etiquetat com a , , , , , , | 1 comentari

Iraq: III Setmana de la NO VIOLÈNCIA

 

Una crida a la raó, a la pau, a la resistència No violenta.

Encara que us sembli que no pot ser, hi ha a l’Iraq, molta gent que està per la fi de la violència, l’ocupació i la corrupció. Agrupats en una xarxa la ONF, www.laonf.net grups i gent de diferents posicions ideològiques i polítiques, s’han unit per promoure la no violència com l’opció més efectiva per lluitar per un Iraq independent, democràtic i en pau.

Durant aquests  es preveuen accions en les 18 províncies del país i s’organitzen accions als carrers, escoles, teatres, hospitals, places i qualsevol altre espai públic d’Iraq, amb l’objectiu de promoure la no violència i teixir una xarxa per construir ponts entre associacions civils que no creuen en enfrontaments sectaris.  L’objectiu és pressionar els partits polítics que es presenten a les eleccions locals previstes per a finals d’any, perquè es comprometin a acabar amb el conflicte i promoure la cultura de la pau al país, així com promoure el vot responsable perquè donin suport a aquells candidats que realment demostrin el compromís necessari i el coratge suficient per enfrontar-se als ocupants i els senyors de la guerra que segueixen avui alimentat un conflicte que té com a objectiu els civils del país.

19 d’octubre de 2008

Més informació

http://translate.google.com/translate?hl=ca&sl=es&tl=ca&u=http://iraqnoviolencia.wordpress.com/ 

Publicat dins de Món àrab, Solidaritat | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

A peu per Formentera

 

Far Barbaria. Formentera

Far Barbaria. Formentera


Formentera és una illa és força plana, però no està pensada per als vianants. Hi ha carril bici en bona part de la carretera principal, però és estret i sense cap tipus de protecció, cosa que el fa perillós.

La primera caminada la vam fer pel nord, el lloc on millor es pot caminar i anar amb bici. Vam sortir del molí d’Illetes, amb una mar blau-turquesa preciosa. Després de l’últim restaurant i un bany solitari, continuem caminant entre sorra, dunes i pedres fins es pas de s’Espalmador, el punt més al nord de l’illa. Tornem enrera vorejant les Salines i les platges d’en Bossa. Gavines i molta sal acumulada a les aigües. Continuem per un camí que voreja la mar fins al port de la Savina. Travessem el poble i voregem el camí de l’estany Pudent: llangardaixos negres, verds… fonoll marí i savina; arribem a es Pujols i busquem el quiosc del Bartolo per fer un mos. Val la pena.

Molí d'Illetes. Formentera

Molí d’Illetes. Formentera


La 2a caminada va de Sant Francesc fins al cap de Barbaria, amb el far que surt a la pel·lícula Lucia i el sexe, per una carretera que baixa recta fins al final; algunes estones caminem per l’antic camí, paral·lel, envoltat de camps amb cases de pagès, bens, cabres, figueres i garrofers. Cap al final, restes megalítiques. En els penya-segats del far viu la baldritja de les Balears, anomenada virot, una au semblant a la gavina, que només es reprodueix aquí.  Val la pena caminar fins a la torre de guàrdia, des d’on hi ha vistes genials de la costa. De tornada a Sant Francesc, anem a la plaça de la Constitució, el cor de la ciutat, amb una església fortificada que sembla un castell i una finestreta a dalt per on treien el canó per defensar-se. Bars i cafès molt agradables. A prop, el museu Etnogràfic. Una Casa de Cultura. Un curs d’introducció al Photoshop per a joves, gratuït.

Sunset Formentera

Platja Migjorn. Formentera

La 3a caminada la fem des d’es Caló de Sant Agustí, un petit port en una zona de roques i coves, a l’altra banda de Mitjorn. Pugem cap a la Mola; en un mirador es veuen les dues bandes de l’illa. Des del Pilar de la Mola caminem cap al far per una carretera envoltada de camps de melons, síndries, carbasses i algunes vinyes ja sense raïm. Trobem la indicació del molí vell, i anem a veure’l. La senyora que ens atén és la muller de l’últim moliner de les Pitiüses, de la família Mayans. Fa uns anys que la Fundació Balear s’encarrega de mantenir-lo i deixar-lo visitar; ens explica que hi molien cereal per fer-ne farina per a la gent i per al bestiar. Tot el camí, llangardaixos que creuaven la carretera d’una banda a l’altra. Al far, els penya-segats amb un blau profund de l’aigua. Des d’aquí es veu tot Eivissa; des del balcó de l’habitació veiem la posta de sol, potser la millor d’aquests dies, amb núvols esfilagarsats i el sol que vessa tota la sang que duia a les venes per sentir-se, potser, més proper als que avui pateixen guerres i violència.

Sunset Formentera

Platja Migjorn. Formentera

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a , , , , , , , , , | 3 comentaris

La ruta d’Esfahan

Alí ibn Sina, conegut a Occident amb el nom d’Avicenna va ser un filòsof i metge àrab i una gran figura del pensament universal. Va escriure més de 450 obres, entre les que destaca el Cànon de la Medicina, el panorama dels òrgans coneguts en aquell temps, amb les principals patologies associades.

Va ser el primer metge en descriure la diabetis, va descriure el funcionament del cor amb el doble circuit de la sang; apuntava les rates com a transmissores de la pesta negra i recomanava l’esport per conservar la salut. Va fer una llista farmacològica de tots els medicaments amb les propietats principals i va donar valor a l’ètica dins la professió. Com a filòsof, defensava la conciliació entre el discurs racional i la religió i va facilitar la lectura d’Aristòtil als escolàstics. Moltes de les seves obres s’han perdut.

La novel·la La ruta d’Esfahan recrea la seva vida transhumant i plena d’aventures, que va de corts reials a presons fosques. Una cosa que ens omple de satisfacció és que li agradessin les dones i el vi, dues coses importants de la vida que de vegades no quadren amb el concepte dels intel·lectuals i científics. També, que valorés la llengua; en una discussió amb un lingüista, fa aquesta afirmació: “La filologia és una vasta ciència”. A la gent que treballem en aquesta matèria, li agraïm el comentari. Ho continua sent. Perquè de vegades ens bull el cervell entre els savis de l’IEC, el TERMCAT, el GREC i el Manual d’Estil.

Autor: Gilbert Sinoué, Ed. 62, 413 pàgines

Publicat dins de Llibres | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Flor de Neu

El llibre està narrat des del punt de vista del personatge d’Assutzena i ens parla de la història de dues nenes a la Xina del segle XIX, lligades des de petites pel compromís de les seves famílies de ser “ànimes bessones”, un vincle fort, que els permetia aguantar les penes i la submissió a què eren sotmeses les dones, com el de l’embenament dels peus, per poder tenir un bon matrimoni. L’explicació dels patiments que les nenes havien d’aguantar per no ser excloses de la societat, està narrada d’una forma tan viva, que a cada instant de respir miràvem els nostres peus i ens alegràvem de tenir-los tan grans…

El llibre ens parla també d’un codi secret que va existir, el nushu, que utilitzaven només les dones per comunicar-se per escrit de múltiples maneres (escrits als ventalls, brodats als mocadors…).

Especialment tendre ens ha semblat el capítol “A la recerca de brises fresques”, que narra de forma delicada i subtil la relació de les dues noies joves, com mai segur tindrien amb els marits amb qui les van casar.

Flor de neu i el ventall secret, Lisa See, Edicions 62, 283 pàg.

Publicat dins de Llibres | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

Solidaritat amb Bagdad

Material ajut humanitari a l’aerport

L’Hospital de Saint Raphael de Bagdad ha rebut aquest estiu 69 paquets de material clínic i quirúrgic valorats en 19.025,03 euros provinents de l’ong catalana COMPROMESOS AMB EL MÓN. Entre el material tramès hi ha aparells de precisió, com un pulsioxímetre, un desfibrilador, un aparell d’ECG i un aparell registrador de contraccions. A mateixa tramesa hi ha  bolquers, esparadraps, benes, gasses, cotó, guants, sondes gàstriques, agulles, tubs traqueals, catèters, mascaretes, pinces, fulles de bisturí, material quirúrgic, material de sutura, etc. Tots aquests materials són de primera qualitat, subministrats per l’Agència Alemanya del Medicament/ACTION MEDEOR, davant la qual Compromesos està acreditada.

Aquests material són imprescindibles per al funcionament diari de l’hospital, tant per atendre els nombrosos parts (se’n fan entre cinc i vint-i-cinc al dia), com als ferits de les contínues explosions que es produeixen a Bagdad, i en especial, a Karrada, el barri on està situat l’hospital.

En aquests moments, COMPROMESOS AMB EL MÓN està gestionant una donació per a la compra d’un generador, ja que els que tenen a l’hospital no funcionen i els talls de subministrament elèctric a Bagdad, són continus i fan molt difícil atendre els pacients de manera adequada.

Compromesos amb el Món ha obtingut els recursos econòmics a través del treball voluntari dels seus socis, amics i d’aportacions de donants públics i fundacions privades.

Publicat dins de Solidaritat | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Els homes que no estimaven les dones

Primer llibre d’una trilogia escrita pel periodista suec Stieg Larsson (1954-2004), ens parla d’un personatge, periodista com ell, que investiga una trama d’espionatge industrial, intrigues de família i corrupció política.

Al seu costat, un personatge que se’ns fa proper a mesura que anem llegint, la Salander, una noia inadaptada i asocial, amb grans dots per a la investigació propera i llunyana (informàtica).

Llibre de lectura àgil i apassionant, crònica negra però molt més, perquè ens dona una lliçó de feminisme sense fer-ne apologia. En molts moments de la lectura, desassossec. Misteri, intriga i un final sorprenent (o no tant?).

Columna, 2008, 625 pàg.

Publicat dins de Llibres | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Grècia clàssica. Atenes, Corint, Micenes, Epidaure

Atenes
Foto: GloriaCondal

Recomanacions per visitar la ciutat d’Atenes  en una visita convencional (cliqueu enllaç). Si preferiu una visita més a fons, consulteu la proposta que fa Pedro Olalla a “Grecia en el aire“.

Les nostres propostes són aquestes:

Les Cariàtides. Acròpolis Atenes- Foto: gloriacondal

Acropolis. Cal llevar-se d’hora, anar amb metro fins a l’estació d’Akrópolis i pujar l’ampla avinguda; els soldats que fan la guàrdia nocturna es retiren a les 8 del matí. El Partenó sempre està en obres; als anys setanta deixaven pujar per dintre; ho vam fer i ens van caldre 10 persones per envoltar una columna. A l’Erecteion vam contemplar la bellesa de les Cariàtides, aquelles dones que, convertides en columnes, aguanten el sostre d’un temple. Les dones sostenen el món. Algú en dubta? Però allà dalt hi ha moltes més coses i la pena passejar-hi amb calma (si fa calor, amb barret i aigua). A baix, cal visitar el Museu de l’Acrópolis. També s’ha d’anar al Museu Arqueològic: hi ha molta cosa i s’ha de triar les peces que es volen veure; l’art de les Cíclades és una de les sales que més ens agraden.

Licabet. Atenes. Foto: gloriacondal

El barri de Plaka és molt turístic però encantador: tavernes, música, ruïnes, placetes… Si no es vol trobar tanta gent, es pot anar al petit barri de Psiri, per sobre de Monastiraki, amb locals de música i tavernes. També està bé pujar al mont Licabet per tenir una visió d’ocell de la immensa ciutat d’Atenes. A la pl. Sintagma hi ha el Parlament i la Tomba del Soldat desconegut.

Al c/Lisiou de Plaka hi ha el cafè de Melina Mercouri, amb quadres i fotos; a la carta hi ha escrita la frase Mai en diumenge, el títol de la pel·lícula que la va fer més famosa. Va morir sense haver aconseguit el retorn dels marbres que hi ha fora del país.

El circuit per la Grècia clàssica hauria d’incloure visites a Corint, Epidaure, Olímpia, Micenes i Delfos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de Viatges, Viatges per Grècia | Etiquetat com a , , , , , , , | 1 comentari