Imatge extreta de TV3
Els quadres del Museu del Prado, durant la Guerra Civil espanyola, perillen. Per això el govern de la República els trasllada i acaben en un petit poble proper a la frontera francesa. Quines peripècies van passar les Meninas i altres obres d’art abans de poder retornar a Madrid?
Poc després de l’esclat de la guerra civil, l’any 1936, queda clar que no només es maten persones i destrueixen edificis, sinó també art. D’una banda, els objectes artístics de les esglésies són objectiu de saqueigs; de l’altra, els bombardejos franquistes maten persones i bombardegen museus. El Museu del Prado n’és un. Calia salvar les obres d’art, però també l’or del Banc d’España.
L’any 1937, el president Negrín expropia una mina de talc, la mina Canta, a la Vajol (Alt Empordà), propietat de la família Giralt. El fill de Negrín, Juan, metge i amb coneixements d’enginyeria, s’encarrega de fer-hi les obres, un edifici de tres plantes, dos muntacàrregues i una cambra cuirassada. El lloc queda protegit de totes les mirades, incloses les provinents del cel. El responsable d’aquest lloc és Méndez Aspe, ministre Economia i home seu de confiança.
Mina Canta. La Vajol. Foto: gloriacondal
El govern republicà només tenia una possibilitat d’aconseguir armes, Rússia. L’octubre de 1936, negocien amb Stalin i es carrega un vaixell ple d’or cap a Odessa (l’anomenat or de Moscou). Quatre mesos després, les 510 tones d’or de la primera tramesa s’havien esgotat i Stalin en demanava més per continuar venent armes. El 16 de febrer de 1937, el govern repubicà n’enviava més. La solidaritat tenia un preu.
Les obres d’art del Museu del Prado es traslladen a València, però allà no estan segures i es porten a Catalunya. Passen per Montserrat i després per Figueres i Perellada. Finalment, acaben totes a la Vajol. Art i or de costat, perquè també s’hi porten lingots d’or i plata del Banc d’España. Tot plegat es valorava en 500 milions de ptes.
El govern republicà tenia una Junta de Patrimoni Artístic i la Caixa de Reparacions. La primera incautava art per protegir-lo; la segona, per finançar-se. El gener de 1939 la guerra està perduda; Azaña i Negrín s’instal·len a prop de la Vajol, i el 4 de febrer ordenen evacuar-ho tot cap a França. Josep M. Sert, que vivia a París i formava part del Comitè Internacional de les Nacions Unides, aleshores presidides per Joseph Avenal, telegrafia als agents de Franco a Londres per avisar que hi haurà el trasllat i, per tant, no es bombardegin els camions. Envia tres telegrames més en el mateix sentit, per assegurar-se’n, però els bombardejos no cessen. La nit del 4 al 5 és el trasllat, però els franquistes, que aleshores saben l’emplaçament de la mina, bombardegen sense pietat: “Los objectivos fundamentals han de ser dentro del radio comprendido entre Figueras, Vilajuiga, el Pertús y Maçanet. Por ser puntos importantes de comunicacions, así como carreteras hacia Francia (…) Han de llevarlos a cabo aviones de la Legionaria Italiana, los BAH y los bombarderos de la Legión Cóndor sin tregua alguna”. Art? Els era igual, l’objectiu era aixafar els vençuts.
Portada del llibre El setè camió, d’Assumpta Montellà
Sis camions passen la frontera però el setè queda atrapat entre la multitud i retrocedeix. Retorna a la Vajol i per camins de muntanya, porten el material fins a les Illes, a França. Però sí que hi ha algun camió dels que portava or que també queda atrapat (fins a 7.000 kg d’or, es diu), mentre alguns testimonis parlen de 800 kg. El 10 febrer els nacionals arriben a la Vajol i només troben saques buides. Acabada la guerra, el tresor artístic del Prado retorna a Madrid gràcies a aquells homes que s’hi van jugar la vida. Alhora, la gent forada el bosc i la muntanya, a la recerca de l’or desaparegut.
Amb l’habitual estil d’Assumpta Montellà, ens narra tot el treball de recerca, entre arxius d’una banda, i testimonis per l’altra, difícil en aquest cas, quan hi ha possibilitats de tresors amagats. Però aquest no era el seu objectiu. Montellà col·laborà amb TV3 en un documental que van fer sobre el tema.
Una bona ruta per conèixer a peu aquest territori: la Vajol – coll de Lli – coll Manrella
El setè camió. El tresor perdut de la República. Assumpta Montellà. Ara Llibres, 2008, 223 pàg.
Us pot interessar: Camps de l’exili: de Ribesaltes a Argelers
