Gloria Condal

A peu per la costa del Maresme

Publicat el 16 gener 2016 per Gloria Condal

Els temporals de 2019 i 2020 van perjudicar el Maresme, com altres part del territori. El que expliquem aquí pot veure’s modificat per talls de camins o platges. Nosaltres hem estat en algunes parts i hem pogut caminar, tot i veure els efectes clarament: camins descalçats, fang, troncs i canyes a la sorra, rieres amb brutícia, etc. En alguns llocs, cal anar a la N-II per continuar fins a poder retrobar el camí de la platja. Esperem que ben aviat tot torni a mare.

Arenys de Mar, 31 de gener de 2020. Foto: gloriacondal

Rètols indicadors vora mar, al Maresme

Us proposem caminar des de Badalona fins a Malgrat de Mar, vorejant la platja, sense allunyar-nos gaire del mar, una caminada que pot fer tothom adaptant-la a les seves ganes i necessitats: quitxalla, jubilats amb o sense colesterol o diabetis, gent poca costumada a fer grans caminades i ascensions… Ja sabem que hi ha propostes més elaborades i complexes, com el Sender del Mediterrani, anomenat GR 92 (que s’allunya força de la costa al Maresme) i altres dissenyats per la Diputació i ajuntaments, com la Xarxa de Senders del Maresme, i els del Parc de la Serralada de Marina

Una part del Maresme, des del castell de Burriac, Cabrera de Mar. Foto: gloriacondal

Nosaltres volem, només, caminar arran de mar, observar el paisatge, asseure’ns a fer un mos, aprofitar que passem per davant d’un lloc interessant per conèixer-lo o, si volem, desviar-nos una mica del mar.

Camí Ral Maresme

Rètols indicadors. Maresme

Quan es van construir les carreteres nacionals, com la II, es van fer coincidir amb molts trams d’antics camins rals, com en aquest cas. La línia de rodalies R1 també hi va paral·lela. Nosaltres farem aquest recorregut, a peu. No en podem dir camins de ronda, com a la Costa Brava, perquè el nostre camí combina passeigs marítims, senders vora mar, sorra, pas per poblacions… Tampoc farem tots els pobles del Maresme, sinó només els que tenen mar, amb algunes incursions voluntàries un xic endins.

Caldes d’Estrac. Passeig dels Anglesos. Foto: gloriacondal

Avantatges:

Cadascú es pot muntar les sortides a mida
No cal tenir cotxe
Si agafem el cotxe, tenim estacions de tren a mà (per si no es pot més o per tornar a buscar el cotxe)
Passem per poblacions on hi ha serveis (supermercats, bars i restaurant, platges i dutxes)
Podem aprofitar per visitar espais i llocs interessants: fàbrica Anís Mono, esglésies, museus, castells…
Indiquem els km en una direcció. Si torneu pel mateix camí, heu de doblar-los.

Far de Calella. Camí de S.Pol a Calella paral·lel a la N-II. Foto: gloriacondal

Etapes Començarem al pont del Petroli a Badalona, una mica abans del primer poble del Maresme, Montgat, i acabarem al darrer poble coster d’aquesta comarca, a la punta de la Tordera, a Malgrat de Mar. Total: 52,1 km.

Comarca del Maresme. Font: Costa de Barcelona Maresme

Etapes	km
Badalona – Masnou	8
Masnou -Vilassar	8
Cabrera de Mar – Mataró	6
Mataró – Arenys de Mar	10
Arenys de Mar – Calella	10
Pineda – Malgrat de Mar	10,1

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a Maresme | 5 comentaris

A peu per la costa del Maresme. De Badalona al Masnou

Publicat el 15 gener 2016 per Gloria Condal

Badalona – Montgat – El Masnou

(entrada actualitzada juny 2020)

Escultura Anís del Mono. Badalona. Foto:gloriacondal

Encara que Badalona no pertanyi al Maresme, us proposem avançar una mica la nostra ruta i començar al pont del petroli, un element únic recuperat fa uns anys, just al davant de la fàbrica Anís del Mono, que es pot visitar.

Pont del petroli. Badalona. Foto:gloriacondal

Al fons, sempre presents, la silueta de les Tres Xemeneies, la primera central tèrmica de Catalunya, que entrà en funcionament a S. Adrià del Besòs el 1913 fins el 2012, quan fou enderrocada per l’empresa propietària, Endesa. Ara només resten les xemeneies i hi ha una intensa i llarga lluita per preservar-les.

Les 3 xemeneies. S. Adrià del Besòs. 2018. Foto: gloriacondal

No gaire lluny hi ha el Museu de Badalona on podem conèixer el seu passat romà. Caminem pel passeig marítim, paral·lel a la via del tren fins entrar al terme de Montgat. A l’altra banda de la via del tren i de la C-31 hi ha el parc de les Bateries, d’on s’obtenen magnífiques vistes. Després del Xiringuito de la Paquita veiem al davant un petit turó verd; val la pena pujar-hi, també per les vistes, tot i que més arran de mar, incloses les del turó de Montgat, amb les restes del castell i la torre telegràfica.

Montgat (Maresme). Foto:gloriacondal

De nou al camí, cal observar el primer túnel ferroviari d’Espanya en la que va ser la primera línia de ferrocarril, de Barcelona a Mataró, el 1848. A Montgat va caldre construir aquest túnel per salvar el turó, i és conegut com la Foradada, amb un arc triomfal.

Túnel de Motgat. Maresme- Foto: gloriacondal. 2020

Anem caminant per darrera dels banys i xiringuitos, passem l’estació de Montgat Nord i al cap de poc, a la N-II, la rotonda de Masnou amb una gran escultura d’Enrique Salamanca, inaugurada el 1995. En un dels elements s’hi pot llegir la frase Más allá del dos mil con sus pasos agigantados. Una mica més endavant, el mas Antic, amb una torre de defensa per protegir-se dels pirates. Dalt d’un turó, l’empresa Alcon Cusí, Novartis. Ja som al Masnou. Poc després del càmping, a l’altra banda del tren, i de la Residència Bell Resguard, arribem al port. Passem a l’altra banda tot salvant les vies i la carretera, on tenim punts d’interès, com el Museu Cusí de Farmàcia, el cementiri o la mina d’aigua, a més d’edificis emblemàtics.

Rotonda Masnou. Foto: gloriacondal 2020

Al port del Masnou trobareu molta oferta per menjar i beure, des de pollastre a xinesos, pasta-pizza i peix.

El Masnou té una llarga platja (1,2 km) després del port, Ocata, on hi ha l’estació de tren del mateix nom.

8 km anada

Un dia, tornant cap a Badalona, ens vam trobar aquesta posta de sol

Montgat des de Badalona. Foto: gloriacondal

Les tempestes 2019-2020 ham malmès les platges, algunes desaparegudes, i els camins. Foto: gloriacondal 2020

Etapa següent: del Masnou a Vilassar .

Atenció: trams malmesos

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a Badalona, Maresme, Montgat, túnel Foradada | Deixa un comentari

A peu per la costa del Maresme. Del Masnou a Vilassar

Publicat el 13 gener 2016 per Gloria Condal

El Masnou – Premià de Mar – Vilassar de Mar.

El Masnou. Jardí de la Nimfa. Foto: gloriacondal

Atenció: trams danyats per les tempestes 2019-2020.

Sortim dels Jardins de la Nimfa, al Masnou, una zona comercial on hi ha la majoria dels hipermercats coneguts; creuem el pas de vianants soterrani i ja som a la banda de la platja, direcció nord. Poc després, creuem la riera de Teià fins que arribem al límit amb la població següent, Premià. Un monòlit de pedra col·locat el 2006 ens recorda que just allà acaba el meridià verd, un sender de llarg recorregut que ressegueix el meridià de París des de Dunkerque fins a la platja d’Ocata.

El Masnou. Meridià verd. Foto:gloriacondal

Després de la platja de Ponent arribem a la platja de la Descàrrega on hi ha un búnquer decorat amb grafits.

El Masnou. Búnquer platja Descàrrega. Foto:gloriacondal

Anem recorrent el sender tot admirant les façanes de Premià de Mar: Platja de l’ós, platja de Bellamar… fins que arribem al Club Nàutic, un edifici que de lluny sembla un far.

Club Nàutic de Premià de Mar. Foto:gloriacondal

Poc després hi ha un xiringuito anomenat L’ona. Allà s’acaba el sender i cal continuar per la platja de Llevant. A la gran esplanada del davant, els afeccionats al parapent aprofiten per fer-hi pràctiques.

L’Ona. Premià de Mar. Foto:gloriacondal

El camí passa pel mig de la sorra, a estones ferm, a estones, senzillament, sorra. Hi ha algunes zones protegides amb tanques, on es regenera la flora. En algunes construccions ruïnoses, els grafitaries han aprofitat per mostrar la seva feina. Hi ha un punt tallat que no permet continuar per la platja i cal anar per la carretera N-II fins al nucli urbà de Vilassar (juny 2020)

Platja de Llevant. Vilassar de Mar. Foto:gloriacondal

I així anem fent fins que arribem a la platja de Ponent de Vilassar de mar. A l’altra banda de la carretera veiem l’enorme extensió de plàstics i l’edifici del Mercat de Flor i Planta ornamental de Catalunya. La majoria de roses de Sant Jordi i de ponsèties de Nadal surten d’aquí.

Club Nàutic de Vilassar de Mar

A l’arribar a Vilassar trobem una petita cala amb un bell edifici que acull el Club Nàutic de Vilassar. Ja som a la platja de l’Astillero. Admirem les façanes del poble, algunes modernistes, l’Ajuntament i l’edifici d’arcades propietat d’una coneguda caixa d’estalvis.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A tocar, la taverna Espinaler, on val la pena aturar-se a degustar un dels seus vermuts, llaunes, i salses per a escopinyes. Una mica més al nord, la Torre d’en Nadal, antiga torre de defensa. Arribem a l’espigó de Llevant.

Uns metres abans hi ha clavada als jardins una àncora del s.XVII utilitzada a l’almadrava de Vilassar.

8 km d’anada

Etapa anterior: de Badalona al Masnou

Etapa següent: de Cabrera de Mar a Mataró

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a Maresme, Masnou, premià, vilassar | Deixa un comentari

A peu per la costa del Maresme. De Cabrera de Mar a Mataró

Publicat el 10 gener 2016 per Gloria Condal

Cabrera de Mar – Mataró (amb desviacions al castell de Burriac i Argentona). Actualitzat maig 2021

Escola de Vela. Cabrera de Mar. Foto: gloriacondal

Deixem el cotxe en una àmplia zona d’aparcament davant l’estació de tren de Cabrera de Mar, que com tot poble de la costa, té el seu club marítim i una Escola de Vela. Anem cap al nord tot creuant rieres i torrents: Vinyals, Molí, Cabrera i al Pas de Costamar, on s’acaba el passeig (aquí hi sol haver pescadors de canya). Prop de la sorra hem vist zones protegides de tres espècies: el tamariu, l’alfalç marí i el jull de platja.

Cabrera de Mar. Protecció flora platja

Arribats a aquest punt, si us agafa un irresistible desig de deixar la platja i pujar a un turó amb una torre que destaca molt i veure quasi tot el Maresme a vista d’ocell, feu-ho: és el castell de Burriac.

Cabrera de Mar. Església i castell de Burriac

Nosaltres sortim de la plaça de l’Ajuntament; a prop, les termes i els forns de ca l’Arnau. Pugem pel c/Riera amunt, que quan s’acaba l’asfalt continua com a pista. Al c/Font de Cabrera girem cap a la dreta i anem seguint la pista amunt fins que arribem a un monòlit dels pobles que formaven la baronia. Allà podem pujar mig grimpant per les roques o bé caminar uns metres més i continuar per la pista que puja amunt. Una altra opció és pujar des de Cabrera amb cotxe fins a l’aparcament últim que es troba després d’un revolt pronunciat i abans d’una cadena que no permet continuar per la pista. Amb la primera opció són 5,82 km entre anar i tornar (unes 2 h 30′ amb temps d’admirar el panorama); amb la segona són 2,4 km, en 1 hora i escaig de temps.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El turó es troba a 401 m d’alçada. Al s. XV el senyor feudal era Pere Joan Ferrer i dominava gran part del que ara és el Maresme. Diuen que els vassalls el temien. A l’anomenat turó de l’Infern, al costat del turó de Montcabrer, hi havia les forques on penjaven els insubmissos, visibles des de lluny. Al castell hi havia cisternes, magatzems, quadres, capella i la torre de l’homenatge (els murs fan 1,20 m de gruix). Podeu veure una reconstrucció en 3D de l’època del poblat ibèric aquí:

https://www.youtube.com/watch?v=8q_DlnGvnQE&feature=youtu.be

Gaudim una bona estona mirant el paisatge, banda mar i banda muntanya, des de Montjuïc al Montseny i Montnegre.

Maresme des del castell de Burriac

Podem baixar pel mateix camí o, posats a fer, desviar-nos cap a Argentona i un cop allà, fer una petita ruta per les fonts del torrent de Burriac (2,15 km) que ens duu entre pins, alzines i brucs a les fonts del Mig, del Camí, de les Sureres, de l’Esquirolet, de l’Esquirol, del Grup, del Ferro i acaba a la Font picant. Dúiem carmanyola i pensàvem dinar en les taules que hi ha allà, però hem vist el restaurant can Baladia i hem canviat de pensament. Hem menjat molt bé i guardem la carmanyola per sopar al vespre.

Riera d’Argentona. Mataró-Cabrera de Mar

Tornant a mar, a partir del final del passeig de Mar de Cabrera, per continuar a Mataró, el camí es complica… perquè no hi ha camí. Tenim dues opcions: o bé passar pel polígon comercial o bé fer-ho per les vies del tren, saltant la tanca per alguna de les moltes obertures que té, però en pasar la riera d’Argentona és perillós perquè l’espai entre la via i el no res és d’un metre o menys.

Mataró. Parc de Mar

Davant la costa de Cabrera, en direcció Mataró, comença l’anomenat Alguer de Mataró, un prat de posidònia d’unes 600 ha, a poca distància de la costa i a pocs metres de fondària. El temporal Gloria, el 2020, li va fer molt mal. Vegeu aquest vídeo (1′)

Un cop al parc de Mar de Mataró recuperem un caminet que passa just a la vora de la tanca de les vies i podem continuar sense problemes. Molt a prop tenim el Clos Arqueològic de torre Llauder, una bona excusa per visitar un complex romà molt interessant. Una altra opció és visitar la Nau Gaudí, amb art contemporani (val la pena tant pel contingut com per contenidor!). Les platges de Mataró són les de Ponent, Varador, Callao i Sant Simó (un recorregut de 2,2 km). Al port i al passeig, guinguetes per menjar (nosaltres us recomanem La sal del varador).

6 km anada sense comptar les desviacions a Cabrera i Argentona

Etapa següent: De Mataró a Arenys de Mar

Etapa anterior: Del Masnou a Vilassar

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a Argentona, Cabrera de Mar, castell Burriac, Maresme, Mataró | 2 comentaris

A peu per la costa del Maresme. De Mataró a Arenys de Mar

Publicat el 5 gener 2016 per Gloria Condal

Mataró– S. Andreu de Llavaneres – S. Vicenç de Montalt – Caldes d’Estrac – Arenys de Mar

Sant Andreu Llavaneres, riera. Foto:gloriacondal

Deixem el cotxe als voltants del Club Nàutic de Mataró i anem cap a la platja de S. Simó, al nord. Allà cal pujar cap a la via del tren i seguir un sender estret, molt proper a la via, fins que arribem al terme de S. Andreu de Llavaneres, on hi ha el restaurant Pins Mar. Aquí la mar s’ha menjat quasi tota la sorra però hi ha un petit passeig davant de grans torres i alguns pisos. De Llavaneres destaquem els Rocs de S. Magí, un jaciment neolític i el parc de ca l’Alfaro amb una casa modernista.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Passem per davant l’estació de tren de Llavaneres i continuem cap a Port Balís amb serveis, restaurants i bars. Just abans hi ha una petita caleta després del pont de la riera. Un itinerari pensat des dels municipis de Llavaneres, S. Vicenç i Caldes d’Estrac ens proposa la ruta de les tres viles, de 21 km, inclosa una part per Arenys. El punt d’inici és el port de Balís.

Sant Vicenç de Montalt. Rètols indicadors

Continuem endavant i trobem la riera del Balís, límit amb el següent municipi, S. Vicenç de Montalt. En un raconet hi ha la guingueta de La Caleta. Anem caminant pel passeig del Marquès de Casa Riera, que fa 1,3 km, tot contemplant, d’una banda, la platja de S. Vicenç, ampla i llarga, i de l’altra, alguns xalets modernistes. Al bell mig del poble trobem l’església de S. Vicenç (s. XVI), d’estil gòtic tardà.

Caldes d’Estrac. Passeig dels anglesos. Foto:gloriacondal

Passem d’un terme municipal a un altre sense adonar-nos-en. Així, som a Caldes d’Estrac, més conegut com a Caldetes, per les aigües termals. Aprofitant que hi som, val la pena visitar la Fundació Palau i Fabra on s’exhibeix el fons documental i artístic de Palau i Fabre, que inclou una notable col·lecció d’obres de Picasso. També val la pena si es té ttemps de visitar els Banys Termals Caldes d’Estrac (1818), els únics de titularitat municipal de Catalunya. Continuem vorejant la mar, ara per l’anomenat passeig dels anglesos, davant la platja dels Micos, que havia tingut cases populars mediterrànies, modernistes i noucentistes, construïdes la majoria entre el 1917 i el 1920, però fins el 1925 no se’n va fer la urbanització seguint el model de ciutat-jardí anglès. Durant els anys 70 la majoria es van enderrocar.

Caldes d’Estrac. Barca Currusclas. Foto:gloriacondal

Al final trobem una barca, la “Currusclas”, homenatge a la gent de mar que, en aquell lloc amarraven les barques i hi deixaven les xarxes i els ormeigs. A l’altra banda de la plaça de les Barques, l’Hotel Colon, un edifici del 1881 remodelat.

Caldes d’Estrac. Plaça barques. Hotel Colon

Continuant fins al restaurant Voramar, ja som al terme municipal d’Arenys de Mar. A la mateixa alçada, però a l’altra banda de la N-II hi ha un restaurant històric, l’Hispània, i al seu costat el balneari Titus.

Arenys de Mar. Inici terme municipal. AL fons, el port. Foto:gloriacondal

Arenys de Mar. Restaurant Hispania i Balneari Titus. Foto: gloriacondal

Seguim cap al nord per la platja de Kalima, amb un hotelet del mateix nom. Continuem per la platja de la Musclera on hi ha un ampli aparcament.

Arenys de Mar. Platja Musclera. Cal decidir per on continuem. Foto: gloriacondal

Aquí tenim diferents possibilitats per continuar: o passem per dins del túnel del tren (sempre amb el perill que comporta) o caminem entre unes roques que, depèn de l’onatge i de l’erosió, es poden passar o no. La tercera opció és pujar a la carretera i continuar per un camí protegit per una tanca potent. Deixem com sigui el petit turó, amb el seu búnquer, i veiem, a l’altra banda, la zona comercial, amb els cinemes, gasolinera, hipers… i dalt d’un petit turó ple de xiprers, el cementiri d’Arenys (Sinera) on està enterrat Salvador Espriu. Val la pena pujar-hi, no només per la vista, sinó perquè al cementiri hi ha mausoleus d’escultors importants; tanmateix, Espriu és en un senzill nínxol (núm 887). A la riera del bisbe Pol, la rambla principal, veiem algunes masies i edificis singulars, com el propi Ajuntament. Més amunt, el port d’Arenys ofereix moltes possibilitats de menjar. Nosaltres solem anar als Pescadors-la Llotja, davant de la Llotja de peix on se subhasta cada dia. I fa poc hem descobert l’Espai Gastronòmic Mar, al Club Nàutic d’Arenys de Mar, on es menja bé, amb vistes magnífiques i servei cuidat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

10 km, anada

Etapa següent: D’Arenys de Mar a Calella

Etapa anterior: De Cabrera de Mar a Mataró

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Maresme, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt | 3 comentaris

A peu per la costa del Maresme. D’Arenys de Mar a Calella

Publicat el 3 gener 2016 per Gloria Condal

Arenys de Mar – Canet de Mar – Sant Pol de Mar – Calella de Mar

(actualitzat 2021)

Iniciem la caminada al nord del port d’Arenys (Maresme), tocant al restaurant Portinyol i per un bon camí arribem fàcilment a Canet de Mar, un poble tranquil amb poc turisme que ofereix bona platja i una arquitectura modernista molt interessant. Si teniu temps i ganes, es pot pujar fins al Santuari de la Misericòrdia i dinar al restaurant del costat, un edifici modernista de Puig i Cadafalc, amb un menú del dia molt interessant i barat.

Ateneu Canet de Mar. Foto: gloriacondal

Estació Canet de Mar. Foto: gloriacondal

Al final del poble, podem fer dues coses: o continuem vorejant la mar, amb la limitació que trobem unes roques tocant a mar que hem de salvar, o passar per dins d’un túnel del tren. Si això no ens ve de gust, a l’alçada de la gasolinera Repsol sortint de Canet, banda mar, trobarem un camí paral·lel a la N-II, protegit amb un muret, fins a S. Pol (més fàcil però més contaminant).

Sant Pol de Mar. Búnquer. Foto: gloriacondal

Sant Pol de Mar. Platja de can Villar. Foto: gloriacondal

Sant Pol de Mar. Foto: gloriacondal

Si hem optat per la primera proposta, poc després d’un càmping a partir d’aquí ja és terme de Sant Pol de Mar, la platja de les Roques Blanques, seguida de la platja de la Murtra, que fa 1,2 km, al final de la qual hi ha unes roques amb restes d’un gran búnquer. La platja de can Villar, la següent, arriba fins a la riera i ja som al nucli urbà.

Sant Pol de Mar. Túnel del tren. Foto: gloriacondal

Podeu fer un cafè en un lloc acollidor, el Jardí del Sant Pau, on hi havia hagut el restaurant de la Carme Ruscalleda. Si teniu gana teniu opcions com el restaurant Xaloc, davant la petita platja de les Escaletes. També val la pena pujar a la petita ermita de Sant Pau, després de fer una aturada al forn Grimal.

Ermita de Sant Pau. Sant Pol de Mar. Foto: gloriacondal

Dues edificacions sobresurten: la torre-campanar de l’església (“S.Pol, quina hora és?” perquè la torre no tenia rellotge), i, al fons, l’ermita de S. Pau. Per anar cap al nord podem fer dues coses: o continuar per la platja, caminant entre la via i els xiringuitos de la platja de Morer i seguir un sender vora la via, o pujar a la N-II. Allà trobem una torre-restaurant, El Sot del Morer, en un espai agradable i un menú assequible. Caminem paral·leles a la crta pel mateix tipus de via que hi ha de Canet a S. Pol, amb barana i un muret de protecció.

Aviat arribem a un petit itsme. La petita cala de la Cabra encara pertany a Sant Pol de mar; l’altra ja és Calella. Aquest tram rocós entra mar endins com si fos un espigó, on destaca la roca Grossa, una llengua de sorra que la uneix a terra ferma i forma una platja que desapareix en les èpoques de mar alta o temporals.

Roca Grossa. Calella. Foto: gloriacondal

Hi ha un itinerari anomenat Via Brava que pot començar en aquest punt, anar cap al nucli de Calella paral·lels a la costa i retornar per l’altra banda, pujant al far: és la ruta del Corb Marí, de 3 km; també n’hi ha d’altres. Nosaltres hem travessat la passera sobre la N-II i hem pujat fins a les Torretes, que es veuen des de baix, dues torres mig enrunades dalt d’un turó de 118 m envoltat de pins, que van ser usades per a comunicació òptica durant la segona guerra carlista, o dels Matiners (del 1849 al 1857).

Les Torretes. Calella. Foto: gloriacondal

De d’allà tenim vistes de Calella fins al delta de la Tordera i Blanes. Baixant, hem trobat dos tècnics de Telefònica que esbufegaven tot buscant una antena; els hem dit que aquelles torres eren de comunicació, però de fa dos segles… i allà els hem deixat.

Retornem a la N-II i continuem. De seguida ens trobem a sota del Far de Calella (1859), tancat, i, per tant, sense vistes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A sota anem resseguint les platges de Calella, la primera, la platja de les Roques. En un moment arribem al revolt i ja som a la platja de Garbí, seguida de la Gran, amb una llargada d’1,4 km fins al final del terme municipal.

Platja Garbí. Calella

Al nucli urbà de Calella hi ha edificis renaixentistes, serveis i comerços de tot tipus, un refugi antiaeri al parc Dalmau, i un Museu-Arxiu. A partir d’aquí cap al nord, oblideu-vos de petites cales i platges estretes. Hi ha sorra de sobres i per a tothom. Es pot dinar al Restaurant el Hogar gallego, amb peix excel·lent, a pocs minuts a peu de l’estació de tren.

11 km anada

Etapa següent: de Pineda a Malgrat de Mar

Etapa anterior: de Mataró a Arenys de Mar

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a Calella de Mar, Canet de Mar, Maresme, Sant Pol de Mar | 2 comentaris

A peu per la costa del Maresme. De Pineda a Malgrat de Mar

Publicat el 31 Desembre 2015 per Gloria Condal

Pineda de Mar. Platja dels pescadors. Foto: gloriacondal

Pineda de Mar – Santa Susanna – Malgrat de Mar

Actualitzat: maig 2021

Deixem el cotxe a la platja, a baix de tot del Rierany dels Frares, al límit dels termes municipals de Calella i de Pineda de Mar (Maresme), just on fan frontera, entre el Padel Calella i el H.TOP Caramba Beach Club i comencem a caminar per les platges de Poblenou i de la Riera. A la platja dels Pescadors, petites barques de colorins descansen sobre la sorra. Al davant, a l’anomenat Parterre dels Pescadors, la petita capelleta de S. Joan. La següent platja, la dels Pins, és una relíquia del passat. Fa 50 anys, entenies el per què del nom del poble, perquè davant la mar hi havia una gran pineda. Amb els anys els pins han anat desapareixent i ara només en resten alguns.

Pineda de Mar. Foto: gloriacondal

A Pineda podem fer la ruta de les 4 ermites, una circumval·lació per una bona part del poble. Al nucli antic, tocant a la plaça de les Melies, hi ha l’antic edifici de la biblioteca (1922), una de les primeres fetes per la Mancomunitat del Catalunya, obra de l’arquitecte Lluís Planas, d’estil noucentista, convertit en i l’espai Sara Llorens, un centre cultural que deu el nom a una dona que s’estimà molt Pineda.

I si volem, podem veure les restes d’un aqueducte romà, situat a la dreta de la carretera d’Hortsavinyà i pujar al cim del turó de Montpalau, on hi ha les ruïnes de l’antic castell del mateix nom.

Sta. Susanna. Al fons, dreta: la Pilona

Sta. Susanna. Hotels. Foto: gloriacondal

Sta. Susanna. Torre de mar (estació). Foto: gloriacondal

Sta. Susanna. Platja de les dunes. Bunquer. Foto: gloriacondal

Continuem trobant platges amples i llargues, fins que som a Santa Susanna. A la primera platja, la de les Dunes, hi ha un búnquer, i després comencen les primeres edificacions, un hotel i apartaments. A l’esquerra, a l’altra banda de la via, la torre del Mar, convertida en petita estació de tren, una bona pensada. Continua el camí vorejant la platja de les caletes i la platja de Llevant. Aquí tot són càmpings, i arriba un punt que o bé continues per la sorra o retrobes un caminet paral·lel a la via per continuar cap al nord. A l’altra banda de la via, immensos edificis d’hotels. En total, Sta Sussanna té uns 2 km de platges, però també hi ha llocs d’interès per veure, com la ruta guiada per les nombroses torres, i la visita al museu de la pagesia.

Malgrat de Mar. La Pilona. Foto: gloriacondal

Malgrat de Mar està enganxada a Sta. Susanna. Sabem que hem canviat de poble perquè des de la platja observem una petita roca anomenada La Pilona, una plataforma artificial que servia, a principis del s. XX, per embarcar el ferro de les mines de can Palomeres, que el transportava des de la muntanya amb un sistema de vagonetes per unes torres metàl·liques. Al poble, destaquem l’edicifi modernista de l’Ajuntament, i la plaça de les Peixeteries Velles.

Malgrat de Mar. Passeig marítim. Grafit

Malgrat de Mar. Hotel i estació. Foto: gloriacondal

Malgrat és l’última població del Maresme i té 4,5 km de platges, començant per la de l’Astillero, que va del límit amb Santa Susanna fins a la riera de Sant Genís de Palafolls, on trobem la majoria dels establiments turístics. Potser l’hotel més emblemàtic és el Sorra d’Or, tocant a l’estació de trens. La segona és la platja del Centre, que arriba fins a l’inici del camí de la Pomereda, d’uns 900 m. Ja som fora del nucli urbà i a partir d’aquí comença la platja de la Conca, extensa, però sense sender per caminar. Cal fer-ho per la mateixa carretera que arriba a Mas Bages, amb alguns edificis industrials en una banda, i zones protegides a la platja: la tortuga babaua (caretta caretta), per exemple, que es té constància que ha post ous en platges d’aquí, o el corriol menut (charadrius dubius) que no fa nius sinó que pon els ous a la sorra.

Rètols indicadors Punta de la Tordera

Després de caminar 1,5 km s’arriba a la punta de la Tordera, una zona amb molts càmpings. No es pot anar més endavant perquè un càmping barra el pas i per la zona de platja hi ha una reixa. Un dia que hi vam tornar (maig 2021), hi havia uns policies municipals que van fer marxar un caminant i li van dir que no es podia passar tampoc per la platja.

Punta de la Tordera. Malgrat de Mar

El riu Tordera marca la separació amb el terme de Blanes, on comença la Costa Brava. Si es vol arribar al delta, s’hi pot anar pel camí que porta al càmping la Tordera, on hi ha una torre d’observació d’aus i el final del camí queda tancat per unes fustes per observar aus. Cap possibilitat de trepitjar la sorra, ni per la riba sud ni per la nord (Blanes).

10,1 km anada

Si es tenen ganes, es pot anar de Malgrat al Castell de Palafolls (6,5 km)

Etapa anterior: d’Arenys de Mar a Calella

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a Malgrat de Mar, Maresme, Riu Tordera, santa susanna | 1 comentari

Un paseo por el bosque

Publicat el 30 Desembre 2015 per Gloria Condal

Una bona pel·lícula per practicar anglès i passar una estona divertida amb dues velles glòries: els actors Robert Redford i Nick Nolte, acompanyats d’una coneguda actriu, Emma Thompson. Els dos grans protagonistes són dos iaios que es proposen fer els Apalatxes, una serralada muntanyosa que va del Quebec a Alabama, uns 3.500 km.

Un passeig pel bosc

Robert Redford interpreta l’escriptor Bill Bryson que, fart d’anar a funerals d’amics i coneguts i pendent de les males notícies de malalties de la gent que té a prop, no vl que se li escapi la vida i decideix emprendre la gran aventura dels Apalatxes. La seva dona, Catherine (Emma Thompson), el convenç que no ho faci sol, i després de moltes trucades amb resultat negatiu, troba un vell amic, Stephen Katz (Nick Nolte) que li diu que sí.

Objectiu ambiciós per a dos iaios poc acostumats a fer coses així, però hi posen voluntat. I viuen situacions difícils i sensacions impressionants. En molts moments ens hem sentit identificades amb el que els passa, des de trobar-te la noia sàvia que se t’enganxa, a la joia de tirar-se en un llit després de caminar molt, o el gust d’una cervesa fresca quan fa molts dies que només beus aigua. O haver de trobar un lloc amb rentadores per fer la bugada de tota la roba bruta, o voler anar a un lloc que veus però no saps com arribar-hi, perquè hi ha una carretera, un riu o un gran abisme. O aquell cel de nit, farcit d’estrelles. I la pujada que no s’acaba mai, mai, mai.

A walk in the woods

La pel·lícula es basa en el llibre del mateix nom escrit per Bill Bryson, A walk in the woods, escrit quan va retornar als Estats Units en un intent de redescobrir el país després de viure uns anys a Gran Bretanya.

Comèdia divertida sense més pretensions al servei de Robert Redford i Nick Nolte, brillant. Emma Thompson, en el breu paper, mesurada i justa.

Publicat dins de Cinema | Etiquetat com a Apalatxes | Deixa un comentari

Balanç del blog 2015

Publicat el 30 Desembre 2015 per Gloria Condal

Balanç del blog http://gloriacondal.com el 2015

El nostre blog ha rebut 7.877 visites durant el 2015 (el 2014 van ser 5.200). El dia que en va tenir més va ser el 22 de juny, amb 148. Què buscaven? El Parc de Yosemite.

Les entrades més vistes han estat

1  Les colònies tèxtils del Llobregat

2  Tres dies a Budapest

3  Desert d’Anza- Borrego i Salton Sea

4  Camins de l’exili: de Cerbère a Portbou

5  56 dies als Estats Units

La primera és l’entrada més vista del blog, com els darrers anys, des que la vam escriure el maig de 2013.

La pàgina Qui som i la de Grècia estan entre les primeres.

De 89 països diferents, la gran majoria d’Espanya, seguits d’EUA, Brasil, Itàlia, Grècia… i de països tan llunyans com Qatar, Belize, Barbados, Cambodja…

De mica en mica, anem creixent. Gràcies a tothom!

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Turó del Ros

Publicat el 13 Desembre 2015 per Gloria Condal

Turó del Ros. Coordenades. Font: FEEC

El turó del Ros, entre Vacarisses i Viladecavalls, amb 639 m, és el cim més alt de la serra de Collcardús i un dels 100 cims de la FEEC. Aquest és el lloc on plantem el pessebre del Club Muntanyenc Mollet.

Restaurant Sant Lluis. Viladecavalls

Aparquem a sota el restaurant Sant LLuís de Ristol, o Can Buxeres, una casa senyorial del primer terç de s XX (1901-1920) construïda per una família russa rica que va sortir per cames del seu país. Construïda en ple modernisme, té una estructura complexa i una torre mirador. Les cobertes de diversos vessants estan decorades amb teules de colors que formen figures geomètriques i la seva silueta és un bon punt de referència per a tots els muntanyencs.

Pedra Degollada. Viladecavalls

En aquesta àrea trobem pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolla o garriga, alguns alzinars i bosc de ribera al fons de vall, amb fragments de laurisilva mediterrània i hi havia hagut forns de calç, que extreien d’una pedrera propera, com el forn Riscal. Un quilòmetre abans de l’aparcament hi ha una barana de fusta tocant a la carretera. Atenció: uns metres ensota, mig amagada entre arbres, hi ha la Pedra Degollada, una roca plana que es recolza en una altra per dos punts. La majoria de referències diuen que apareix mencionada en escriptura notarial del s. XIV i que és part dels fenòmens càrstics que han modelat la serra de Collcardús. Hi ha opinions que apunten a orígens molt remots i un lloc probable de pràctiques religioses.

Indicadors Can Buxeres

Al peu del turó de Can Buxeres (el PAS 2 o Punt Accés Senderista) mengem xocolata desfeta amb melindros, obsequi del Club, com cada any. Així assegurem que tothom pujarà amb ganes, inclosa la quitxalla. Enfilem amunt cap el turó de les Guixeres i el coll de can Margarit, amb vistes a Montserrat, sota una espessa capa de boira. Carenegem fins baixar a un punt enfonsat, amb algunes basses d’aigua que podrien ser les petjades d’un gegant. Allà hi ha una marca de pedra amb un número (ja n’hem trobat d’altres) que pertany al recorregut dissenyat per l’Ajuntament de Viladecavalls; aquest és el punt 9 i tocar trencar cap el turó del Ros per un corriol amunt.

A la dreta, núm 9, corriol cap al turó del Ros

En 15 minuts som a dalt. No fa fred però la boira no ens deixa tenir gaire vista i el sol és tímid. Veiem la serra de l’Obac, la punta de la Mola… i més enllà les muntanyes de Montserrat. Sota nostre, el Vallès. La vista és el millor perquè el turó no té res d’especial: hi ha una petita edificació, una enorme antena i un xic separat, un vèrtex geodèsic. Ens protegim al costat de la paret de la casa, treiem neules i vi bo, tornem a agafar embranzida, i ens preparem per cantar nadales amb el pessebre al mig. La de més èxit, com sempre, la del rabadà, amb el grup dels homes i el de les dones, que ens anem responent.

Cantada de nadales al pessebre. Turo del Ros

Nadales al turó del Ros. Collcardús

Baixem pel mateix corriol fins a les basses i aquest cop anem cap a l’esquerra per una pista de baixada que al cap de poc és un pedregar. Vigilant molt de no relliscar, anem baixant en un fort pendent i en un punt sense marcar baixem per un corriol fins a topar amb la pista. Al fons a l’esquerra, el restaurant. Pel peu del fondal dels Llorers i per davant de la font de can Margarit i la bassa de bombers retornem a can Buxeres.

Silueta can Buxeres. Restaurant S. Lluis de Ristol

Un any més, hem deixat el pessebre. Que des d’allà escampi la pau que tant necessitem. Hem vist amics i coneguts, ens hem posat al dia. Petons, abraçades i bons desitjos. En els dos autocars que anàvem, n’hi caben molts.

Turó del Ros. CLub Muntanyenc Mollet. Foto: Joan Planas

Dades tècniques

7 km

Alçada: 639 m

Desnivell: 300 positius i 300 negatius

2 h netes sense comptar parades

Publicat dins de Excursions | Etiquetat com a Club Muntanyenc Mollet, pessebre, turó del Ros | 2 comentaris

Gloria Condal

A peu per la costa del Maresme

A peu per la costa del Maresme. De Badalona al Masnou

(entrada actualitzada juny 2020)

Atenció: trams malmesos

A peu per la costa del Maresme. Del Masnou a Vilassar

Atenció: trams danyats per les tempestes 2019-2020.

A peu per la costa del Maresme. De Cabrera de Mar a Mataró

A peu per la costa del Maresme. De Mataró a Arenys de Mar

A peu per la costa del Maresme. D’Arenys de Mar a Calella

A peu per la costa del Maresme. De Pineda a Malgrat de Mar

Un paseo por el bosque

Balanç del blog 2015

Turó del Ros

Dades tècniques

7 km

Alçada: 639 m

Desnivell: 300 positius i 300 negatius

2 h netes sense comptar parades

Idiomes

Etiquetes

Blogroll

Meta

Contacte

(entrada actualitzada juny 2020)

Atenció: trams malmesos

Atenció: trams danyats per les tempestes 2019-2020.

Dades tècniques

7 km

Alçada: 639 m

Desnivell: 300 positius i 300 negatius

2 h netes sense comptar parades

Idiomes

El nostres temes

Etiquetes

Blogroll

Meta

Contacte