El país del nuvol blanc. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal
Escrits per Sara Lark, situats a Nova Zelanda, amb 2.256 pàgines la primera i 2.424 la segona (unes 800 pàg per volum), permeten conèixer la història del país, els aborígens maorís, els primers pioners, la caça de balenes, la febre de l’or i després les mines de ferro, la cria de bestiar, sobretot ovelles, la construcció del tren… la participació com a colònia britànica en dues guerres, la Primera Mundial i la dels Boers a Sudàfrica, la lluita per la igualtat de drets (blancs-moarís, home-dona). Les protagonistes de cada volum són dues dones, descedents, cada cop, de protagonistes anteriors. Comença l’any 1852 i acaba el 1918, per tant, 66 anys d’història neozelandesa repartits en tres períodes. Es llegeix amb ganes (alguns volums més que d’altres, i depèn dels capítols), i si sou curioses, us quedareu amb ganes de saber més i llavors buscareu per Internet, en llibres, o us agafaran ganes de viatjar-hi.
Trilogia Núvol Blanc
1. El país del Núvol Blanc
Londres, 1852. Dues dones molt diferents marxen cap a Nova Zelanda. El 1840 s’havia signat el tractat de Waitangi per resoldre la sobirania de les illes. Més de 500 caps maorís el van signar. Nova Zelanda es convertí en colònia britànica i necessitava moltes dones. Gwyneira és de família aristòcrata, que no veu clar casar-se amb cap home de la zona perquè els veu avorrits; per això, quan el seu pare li proposa viatjar a Nova Zelanda amb un home ric, per casar-se amb el seu fill, accepta amb ganes d’aventura. Helen és una institutriu, té 27 anys, encara és soltera i té ganes de formar una família. És pobra, no té dot i a sobre manté un germà. Per això, quan des de la parròquia proposen dones per anar-hi, s’hi apunta. Ha rebut una carta amb una proposta de matrimoni d’un granger. Hi va acompanyada de 6 nenes òrfenes que hi van a treballar i coneix Gwyneira al vaixell de vela on naveguen durant 104 dies.
Bens. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal
La història arriba fins el 1877 i ens parla de la construcció dels primers assentaments, la febre de l’or, la caça de balenes, la cria de bestiar… a través de les vivències d’aquestes dues dones i el seu entorn. Cap de les dues no sap res de sexe, embarassos o parts. Gwyneira es casa amb el fill d’un baró de la llana, Lucas, que és homosexual però son pare no ho accepta; reben pressió perquè no es queda embarassada i al final el pare la viola i s’hi queda. S’havia fet amant del capataç de la granja, James McKenzie, a qui estimava bojament, però ho vivien clandestinament. D’altra banda, Helen es troba un home inculte, bàrbar, pobre, que la vol només per sexe i per fer de minyona. S’hi casa, s’embarassa… i és molt infeliç. La distància els impedeix veure’s sovint, però continuen sent amigues. Amb el temps, són capaces de sortir endavant i trobar l’amor.
Waitanga. Sala on se signà el Tractat. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal
Al voltant d’elles, la gent maorí, aborígens de la terra, que el 1863 inicien la guerra de Waikato, quan 5.000 maorís s’enfronten a 20.000 soldats colonials. Guanyen algunes batalles però perden moltes terres.
2.La cançó dels maorís
1893. Dues protagonistes, les nétes de Gwyn i Helen, que són cosines. Elaine és néta de Helen, ingènua i insegura, i s’enamora de Willian, un xicot acabat d’arribar que la festeja. Kura és néta de Gwyn, mestissa, guapa, freda, i orgullosa que somia en ser cantant d’òpera. I quan William la coneix… es queda bocabadat. Elaine cau en una depressió durant temps, fins que la festeja un altre xicot. William es casa amb Kura i tenen una filla, però se separen; a ell la granja no li va i demostra tenir una gran capacitat de sobrevivència, per exemple, venent màquines de cosir. Els camins d’elles dues es van separant. Kura té l’objectiu de viatjar i cantar, i fa tot el que cal per aconseguir-ho. Passa un temps amb una companyia però no aconsegueix que se l’emportin a Europa. Elaine es casa amb un xicot, que la maltracta i humilia des del primer dia… fins que de cop tot canvia i ha de fugir perquè la policia no l’enganxi. S’ha de buscar la vida, li costa moltíssim; al final, saber tocar el piano l’ajuda a sobreviure.
Greymouth. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal
També Kura, després de roda molt a la recerca d’una oportunitat musical que es fa esperar… es troba a Greymouth, amb Elaine. Apareix Tim Lambert, un jove bo, fill del propietari d’una mina, amb idees avançades sobre extracció i seguretat, a qui el pare no fa cas. Hi ha un accident i Tim, rescatant víctimes, és malferit. Llavors canvien moltes coses.
Mina a Ross. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal
Tim i Elaine es casen i tenen una filla, Lilian, mentre Kura no entén perquè Caleb Biller, fill d’un altre propietari de mines, no cau rendit als seus peus (és homosexual). Torna a aparèixer William, i es comença a acomplir el somni de l’èxit musical, justament de la mà de Biller, que estudia i rescata de l’oblit la música maorí, com el putorino, una flauta, que aconsegueix fer dues veus, i de vegades, una tercera. És l’any 1898.
Assentament miner Arrowtown. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal
-
El crit de la terra
1907. Les protagonistes, les cosines, Glòria Martyn i Lilian. Els pares de la primera, Kura i William giren per tot el món portant una semblança de música maorí amb molt èxit. La seva filla Glòria és enviada a un internat de Londres, on no encaixa i és infeliç. En canvi, la seva cosina Lilian (filla d’Elaine i besnéta de Helen), s’hi adapta bé i no té problemes. Gloria és la heredera de Kiward Station, on encara viu la seva àvia Gwyn amb Mckenzie i el seu fill Jack; no és guapa ni llesta, no volia marxar d’allà i només té una idea fixa, tornar a la seva granja. Durant un viatge als Estats Units amb els seus pares, s’escapa, però no té diners i s’ho passa molt malament.
Instal·lació en memòria dels morts d’ANZAC a la Primera Guerra Mundial. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal
L’autora ens introdueix en aquest volum en la batalla de Gal·lípoli, de la I Guerra Mundial. L’any 1914 Nova Zelanda tenia un milió d’habitants. S’apunten 100.000 com a voluntaris, dels quals 60.000 moren. De la mà de Jack, voluntari en el cos d’ANZAC, coneixem de primera mà aquella terrible carnisseria. Quan Jack torna, no és el mateix. Tampoc Glòria, que després de voltar per mig món, patint en el seu cos les més abjectes desgràcies, retorna a Kiward Station. Sembla impossible tant dolor damunt d’aquestes dues persones. Però al final aconsegueixen retrobar-se. És l’any 1918.
Trilogia del kauri
1. Cap als mars de la llibertat
Aquest llibre ens explica quina gent arribava allà, per què, i què es trobaven. El 1846 a Irlanda la gent es moria de gana. Els joves Kathleen i Michael s’estimen i planegen marxar a les Amèriques, però ell és condemnat per robar uns sacs de gra i desterrat a Austràlia, sense saber que Kathleen està embarassada; aquesta, per sobreviure, es casa amb Ian Coltrane, un comerciant de bestiar que viatja a Nova Zelanda. D’altra banda, Lizzie Owens és una òrfena que es prostitueix per menjar, a Londres. Un dia roba un pa, la detenen i la condemnen. Acaba en el mateix vaixell on viatja Michael.
Cap Reinga. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal
Mentrestant, Kathleen i Ian arriben a Port Cooper (Lyttelton) i ella pareix el fill (Sean). Ian aviat la maltracta i torna a quedar embarassada. Viuen a Christchurch on Ian negocia amb cavalls i enreda tothom. A més, és gelós. Tenen un fill, Colin i un dia apareix una veïna, Claire, un raig de llum en la tristesa de Kathleen. Cadascuna embarassada, Kathleen pareix una nena (Heather) i Claire una altra (Chloé). Després de més desgràcies, fugen plegades a Dunedin on les acull un capellà, Peter Burton, que ajuda els immigrants.
Dunedin. Plaça Octogonal. Foto: gloriacondal
Lizzie s’está en un penal de dones, però aviat té una oferta per redimir penes fent de donzella en una granja, amb el problema que l’obliga a anar al llit amb ell. Un dia es retroba amb Michael i es fuguen a Nova Zelanda. A ell el persegueix el fantasma de Kathleen i a ella el seu passat. Al llarg dels següents anys es troben i es deixen un pila de vegades i quan decideixen casar-se i van a comprar el vestit de núvia a la botiga de la Kathleen… Michael la retroba i durant unes setmanes viuen una mena de lluna de mel fins que aterren a la realitat. Han passat 17 anys, han canviat molt i no s’entendrien. Michael retorna amb Lizzie.
2. A l’ombra de l’arbre kauri
En aquest volum entrem en les lluites dels aborígens entre sí i també contra els colonialistes, en les carreres de cavalls (trotons), en l’homosexualitat, en la lluita pel sufragisme (primer país del món) i en l’intent dels maorís de crear una societat nova a través de la justícia i la pau, en convivència pacífica amb els blancs, a Parihaka.
Parihaka, a partir d’un dibuix de Goerge Clarendon. Nova Zelanda
1875. Lizzie i Michael Drury finalment segellen una relació seriosa i munten una granja d’ovelles. Els buscadors d’or han anat cap a altres bandes. Pero la seva filla gran, Matariki (filla de Kahu) és segrestada.. pel seu pare. Mentre, Kathleen s’ha casat amb Burton, el pastor evangèlic. Més endavant el seu fill Colin, fruit del desgraciat matrimoni anterior, que havia anat a estudiar a Anglaterra, torna, formant part del Cos de l’Armed Constable una mena de policia que va participar en la repressió dels maorís. Ells dos, d’un viatge a Anglaterra, han conegut un nena òrfena de mare, violet, filla d’un miner; tota la família viatja amb ells a Nova Zelanda. Mentrestant, un guerrer maorí, Kupe, ajuda a escapar Matariki, que arriba a Hamilton, però triga molt temps en poder arribar a casa seva. Violet viatja amb el pare i germà a Greymouth, un desastre perquè sempre estan borratxos i ella protegeix com pot la germana petita, Rosie.
New Plymouth. Commemoració desastre Parihaka. Catedral, 2016. Foto: gloriacondal
Quan els pakeha destrueixen Parihaka, Colin coneix Matariki i s’enamoren, però com els els pares d’ella no li volen donar diners per invertir en cavalls, la deixa i enamora a Chloé, filla de Claire i amiga íntima de Heather. Chloé busca feina en un diari a Auckland, està embarassada i Chloé va a viure amb Colin a prop d’Invercargill, però de seguida s’adona del seu error: és un trampós, juga, beu, i ho decideix tot. Sort que agafa de mosso de quadra a Eric, amb la família, la Violet, germana i filla, que troben en Chloé la protectora. I un dia la seva amiga Heather la va a rescatar i també s’hi apunten Violet i filles, que finalment troba Sean de qui estava enamorada, i participen activament, juntament amb Matariki, en la lluita pel sufragisme, liderada per Kate Sheppard.
Invercargill. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal
3. Les llàgrimes de la deessa maorí
Aquest llibre ens permet conèixer la participació neozelandesa en la guerra dels bóers, els progressos de les dones per entrar a la universitat i els primers inicis dels vols a motor. El 1899 Kevin, fill de Lizzie i Michael Drury, va com a metge a Sudàfrica, escapant de la Juliet, una dona a qui ha deixat embarassada. La filla de Violet i Sean, Roberta, l’estima i també va a Sudàfrica més endavant, com a mestra, però ell no n’hi fa ni cas. S’ha enamorat d’una boer, violada per Colin Coltrane, el fill dolent de la Kathleen; Kevin li proposa anar a Nova Zelanda i fer de pare (ella havia apunyalat el violador quan el retroba al camp refugiats). És una dona reprimida, amb una cultura molt diferent; es casen però no sap estimar, ni es vol integrar… però al final n’aprèn. Però la malvada Juliet continua anant al darrera de Kevin i aquest torna a caure ales seves mans. Atamarie, la filla de la Matariki és la primera dona que pot estudiar a la Facultat d’Enginyeria a Nova Zelanda; s’enamora d’un company i pioner dels vols amb motor, però molt al final, es queda amb Rawiri, el noi que fa volar estels. Acaba el 1918.
Canoa maorí. Waitanga. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal
