Hi anem en ple hivern, els dies de Carnaval (el nostre, perquè ells no el celebren). La columna vertebral és el riu Danubi, que fa un llarg trajecte des que neix a la Selva Negra fins que desemboca al Mar Negre al llarg de prop de 2.900 km. El “Duna” és el cor, l’eix i la vida de la ciutat. A una banda, els turons de Buda; a l’altra, Pest. Buda et transporta al passat medieval, carrers, places, castell, coves… i vistes dels ponts. Ens allotgem al barri jueu de Pest, cèntric, a pocs metres de la Gran Sinagoga. Amb un abonament de transports, tresquem a peu i amb metro, tramvies i busos tot el que hem pogut.
La majoria d’edificis són de finals del s XIX i primer terç del XX.Tots són neo (gòtic, romàntic, clàssic…) i només l’Art Nouveau és autèntic. El Parlament és espectacular, tant de dia com de nit; en canvi, la visita ens ha decebut (curta i poques explicacions).
El c/Váci és el comercial per excel·lència; de nou, la globalització de les marques. L’av. Andrássy és un bulevard de 2,3 km fet en un moment on van poder planificar la ciutat, amb edificis nobles, com l‘Opera, i foradar un túnel de 6 m d’ample per construir el 2n metro més antic del món, del 1896, que puja fins la pl. dels Herois, al Parc de la Ciutat i a les termes Széchenyi.

Ruszwurm Cukrasz. Un cafè petit, coquetó, amb mobles de cirerers i estufa de ceràmica. Bons pastissets
Anem al mercat central Nagyvasarnok. Mengen molta carn i embotits. També hi ha cafeteries i pastisseries genials: Gerbeaud, New York Café, però el que ens ha enamorat més és el minúscul Ruszwurm Cukrászda al districte del castell.
Budapest és una ciutat de balnearis: cada dia ragen 70 milions litres d’aigua a 21˚de 118 fonts naturals. Els més destacables, Gellert i Rudas, a Buda, i les Termes Széchenyi
Ens ha agradat que hi haguessin tantes escultures pels carrers, clàssiques i modernes. La que ens ha impactat més és el Monument a les sabates entre el pont Cadenes i el Parlament. L’hivern de 1944-45, el partit nazi Creu Fletxada, segrestava jueus, els duia al riu, els lligaven per parelles i en mataven només un, perquè els vius fossin empesos per força al riu i s’hi ofeguessin. En menys de tres mesos, van assassinar gairebé 40.000 hongaresos, més de la meitat jueus, i en van enviar gairebé cent mil als camps de concentració. Budapest va ser alliberada per les tropes soviètiques, que l’ocuparen fins que el 1989 es van treure de sobre el comunisme i el 2004 entraren a la UE.
A Pest val la pena anar també a la Basilica S. Esteve fundador del regne d’Hungria i pujar a la cúpula, per les vistes. També s’han de creuar a peu algun dels ponts: Cadenes (Széchenyi), el més antic, el Pont Elisabet (Erzsébet) i elPont Llibertat (Szabadsag) i si fa bo, passejar per l’illa Margarita.
A Buda s’ha d’anar al castell, a l’església Maties, al Bastió dels Pescadors (7 torres que simbolitzen els líders de les tribus hongareses que conqueriren el pais el 896; el nom ve dels pescadors que defensaren els murs de la ciutat a l’Edat Mitjana), amb vistes del Danubi. També s’ha de pujar al Turó Gellért (amb l’estàtua de la Llibertat) i la Ciutadella.
Ens ha cridat l’atenció els horaris d’obertura dels súpers, moltes hores, i el bon funcionament dels transports públics.



















































